Resultats de la cerca

El 1785 professà al convent augustinià de Burgos Ensenyà teologia i filosofia a Salamanca, Burgos, Toledo i Madrid Després del retorn de Ferran VII el 1814, fou confinat a Àvila per haver collaborat al periòdic liberal “El Universal” De nou a Madrid rebé l’encàrrec de continuar, amb Antolín Merino, l' España Sagrada d’Enrique Flórez Féu dos viatges a Catalunya, on investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó sota el guiatge de Pròsper de Bofarull i als de Girona, Vic, Lleida, Ripoll i Poblet Fruit d’aquestes recerques foren quatre volums de l' España Sagrada els 43, 44…

Estudià al seminari de Burgos 1939 i a Salamanca, on es doctorà en teologia 1948 Completà els estudis d’història eclesiàstica i civil a la Gregoriana de Roma i a Valladolid 1957 Tingué diferents càrrecs dintre la Germandat de Sacerdots Operaris diocesans vicerector del Collegi Espanyol de Roma i prefecte general d’estudis i fou professor a la Universitat de Salamanca, de la qual fou rector 1964-65 Era membre de l’Academia de la Historia 1960 i d’altres entitats científiques És autor de molts treballs històrics, sobretot entorn de Juan de Ávila i de la Universitat de Salamanca,…

Fou professor a Barcelona 1933-54 i a Madrid des del 1954 i membre de l’Academia de la Historia des del 1960 Vinculat a l’escola de medievalistes dirigida per Claudio Sánchez Albornoz, formà part del Centro de Estudios Históricos Dedicat a l’estudi econòmic, social i institucional de l’edat mitjana, les seves principals obres són El mercado Apuntes para su estudio en León y Castilla durante la edad media 1931, Historia de España De los orígenes a la baja edad media 1952, Sobre los burgos y los burgueses en la España medieval 1960, Historia de las instituciones españolas De los…

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona 1970, fou collaborador de la Gran enciclopèdia catalana 1969-71 i, al mateix temps, assistí a les classes de Joaquim Molas als Estudis Universitaris Catalans, que influïren decisivament en la seva formació El 1970 fou lector de llengua espanyola i de llengua catalana a la Universitat de Durham L’any següent s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a professor de literatura catalana contemporània i, després de doctorar-s’hi 1983, el 1988 esdevingué catedràtic d’aquesta matèria A la mateixa UAB fou director del…

Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…

Vida i obra Fill d’una família de la burgesia barcelonina, el pare, Antoni M Batllori de Orovio, era fabricant tèxtil i llicenciat en filosofia i lletres, i reuní una ben nodrida biblioteca i una important collecció d’art La mare, Paula Munné de Escauriza, era nascuda a l’Havana, motiu pel qual la llengua familiar dels Batllori era el castellà Entre les amistats de la família destaca la de l’historiador i sacerdot jesuïta Ignasi Casanovas 1872-1936, que fou director espiritual dels pares Acabats els estudis de batxillerat, que realitzà al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp, entrà a la…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…