Resultats de la cerca

Entre les seves obres, bàsiques, sobresurten diversos treballs centrats en Ventura Rodríguez i Juan de Villanueva i, encara, Arquitectura del siglo XVI Ars Hispaniae , 1953, Historia de la Arquitectura Española 1965, Breve historia del Urbanismo 1968, Historia de la arquitectura occidental 1990, etc

Descendent del senyor asteca de Texcoco i de l’emperador de Mèxic, estudià els còdexs antics del seu poble i la consulta oral dels vells encara vivents Ultra diferents treballs menors, deixà escrita una Historia general de la Nueva España , coneguda també amb el nom d' Historia Chichimeca 1891-92

Muller de Josep MMillàs i Vallicrosa Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921 Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma 1933 Publicà importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalanoaragonesa al s XV a Sefarad i altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I En torno a la redacción del acta de Caspe , 1957 La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera , 1962-63 El 1946 publicà una edició crítica d' El cancionero de palacio , i el 1956, en collaboració amb…

Ministre plenipotenciari, el 1898 intervingué en el tractat de París Fou ambaixador a Àustria 1902-05 i ministre d’estat 1905 i representà Espanya a la conferència de Gènova 1922 Escriví diverses obres d’història, entre les quals Apuntes para la historia diplomática de España 1911-14 i Fernando VII, rey absoluto 1931

Ingressà a la marina i lluità a Gibraltrar 1782 Carles IV li encomanà la recopilació de notícies i documents de la marina per al museu marítim de Cadis El 1792 ingressà a la Real Academia de la Lengua, i poc després, a la de Bellas Artes de San Fernando El 1800 fou membre de l’Academia de la Historia, que presidí el 1824 Lluità contra els francesos 1793-95 i s’oposà a Josep Bonaparte Publicà una Colección de documentos inéditos

Llicenciat en dret, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Fou membre de l’Academia de la Historia i de la de San Fernando, de Madrid Fou catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial Publicà Examen de los sucesos que motivaron el Compromiso de Caspe 1855, Condición social de los moriscos de España 1857 i Tratados de España desde 1842 a 1868 1869 També escriví una Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat , en vers 1859

D’origen jueu, fou secretari d’Isabel la Catòlica i ambaixador a Roma 1473 i a París 1474-75 Nomenat cronista oficial 1481, escriví la Crónica de los señores reyes católicos don Fernando y doña Isabel , acabada per Alfonso de Santa Cruz i publicada pòstumament També deixà el Libro de los claros varones de Castilla 1486, la Crónica de DEnrique IV avui perduda, etc Per l’encert i la lucidesa amb què glossà les Coplas de Mingo Revulgo, hom li n'atribuí la paternitat

Ingressà al Servei de Monuments i Museus, primer a Girona i després a Barcelona Autor de nombrosos articles en diaris i revistes i de Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1929, El arte popular en España 1948, Un siglo olvidado de pintura catalana 1951, Catedrales y castillos españoles 1954 i El Museo del Prado 1968 Catedràtic d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona jubilat l’any 1967 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1957 i corresponent de San Fernando de Madrid

Marquès de Lozoya Fou catedràtic d’història de l’art a les universitats de València, Madrid i Navarra, director general de Belles Arts 1939-1951, director de l’Academia Española de Belles Artes a Roma 1952-1957 i president de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando 1972-78 Intervingué en política ja en temps de la Segona República D’entre la seva producció sobresurt una Historia del arte hispánico en cinc volums 1931-1942, i una Historia de España 1969-70 Escriví, a més, poesia, novella i episodis d’història novellada

Arxiver municipal de Girona 1939-79, es doctorà l’any 1946 amb la tesi La Biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta 1947 Fou secretari fundador, i després vicepresident, de l’Institut d’Estudis Gironins Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid 1946, de la de Bones Lletres de Barcelona 1950 i de la institució Fernando el Católico de Saragossa 1959 Entre els seus treballs destaquen El capítol de Girona i els Estudis Generals 1936 i La cultura a Girona, de l’Edat Mitjana al Renaixement 1979