Resultats de la cerca

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1919, de la qual fou secretari 1922-24, i dirigent de la Unió Catalanista Entre les seves publicacions cal destacar Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919, Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó 1920 i els itineraris de l’infant Pere, futur Cerimoniós, els de Joan I i el de Martí l’Humà

Segon marquès de Caldes de Montbui i comte consort de Solterra Fill gran de Domènec Joan Sanllehy i Alrich , succeí en el títol la seva mare El 1936 fou admès a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en fou president del 1942 al 1954 i hi llegí El tractat de pau de Castronuovo o Caltabellotta , que publicà el 1943 en castellà També publicà La successió de Carles II 1933, publicat simultàniament en castellà, Notas históricas 1941 i Los descendientes legitimados de Alfonso el Magnánimo en el trono de Nápoles 1951 També fou membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 Com a historiador i home de lletres, fou un romàntic imbuït d’un rigorós esperit metodològic de caràcter positivista Centrà les seves investigacions en l’arqueologia, la numismàtica i l’Edat Mitjana de les terres gironines, amb breus incursions en l’estudi de l’època contemporània Dugué a terme una intensa activitat amb la voluntat de collaborar en el redreçament polític i cultural de Catalunya L’activisme polític de Botet començà els darrers anys de la dècada de 1860-70 durant l’estada que feu a Barcelona per cloure els…

Fill d’un comerciant, feu els estudis d’història a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963 amb una tesi sobre la documentació existent relativa a la introducció de la impremta a Girona Des d’aleshores investigà i publicà sobre diversos aspectes de la història de Girona i es dedicà especialment als estudis de bibliografia Entrà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1954 i assumí l’organització i direcció de la Biblioteca Pública de Girona 1949-87 També exercí la seva activitat professional al Centre Coordinador de Biblioteques de la Província 1955-80, a l’Arxiu…

Arxiver municipal de Girona 1939-79, es doctorà l’any 1946 amb la tesi La Biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta 1947 Fou secretari fundador, i després vicepresident, de l’Institut d’Estudis Gironins Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid 1946, de la de Bones Lletres de Barcelona 1950 i de la institució Fernando el Católico de Saragossa 1959 Entre els seus treballs destaquen El capítol de Girona i els Estudis Generals 1936 i La cultura a Girona, de l’Edat Mitjana al Renaixement 1979

Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona Fou ordenat prevere el 1957 Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor 1993 en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII La Catalunya del Barroc vista des de Girona La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 1994 A la seva ciutat natal, compaginà les tasques pastorals amb…

Després de cursar estudis comercials, fou professor de l’Escola de Comerç de Sabadell i publicà estudis sobre economia i història de les comarques gironines Iniciat de jove en el catalanisme polític, el 1974 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya , partit pel qual fou elegit senador el 1977 L’any següent abandonà aquest partit i s’aproximà al Partit dels Socialistes de Catalunya , pel qual fou senador com a independent al llarg de quatre legislatures 1979-93 El 1995 i el 1999 fou elegit diputat al…

Es llicencià en història i en dret a la Universitat de Barcelona, on coincidí amb Jaume Vicens i Vives El 1933 esdevingué professor de geografia i història a l’institut de segon ensenyament de Terrassa, que dirigí més tard Mobilitzat el 1937, en acabar la guerra civil de 1936-39 fou professor dels instituts de Màlaga 1940-41 i Figueres 1941 i catedràtic dels de la Seu d’Urgell 1941-42 i Girona del 1943 en endavant, del qual acabà essent director 1960-69 Es donà a conèixer amb llibres de text d’història d’una qualitat excepcional Hispania , 1944, reeditat tretze vegades Ágora ,…

Fundà i dirigí diversos periòdics locals La Espingarda , 1861 El Eco de Gerona , 1864 La Crónica de Gerona , 1864 La Revista de Gerona , 1876 Fou conservador del Museu d’Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat participà en la creació de l’Associació Literària de Girona, que presidí 1875 És autor d' Escritores gerundenses 1867, Memorias literarias de Gerona 1873, El sitio de Gerona 1881, Obispos de Gerona 1889, Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany 1889, Tossa, noticias históricas 1883 i d’altres monografies d’història local Com…

Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la…