Resultats de la cerca

Es doctorà en dret i filosofia i lletres i el 1882 s’inicià en els estudis àrabs, sota el mestratge de F Codera Fou catedràtic d’àrab a Saragossa 1887-1905, on collaborà activament en la Revista de Aragón , i catedràtic d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 La seva obra s’ocupà de la història social i cultural de l’islam de la península Ibèrica i de les seves possibles influències en els regnes cristians peninsulars Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana 1896, Orígenes del Justicia de Aragón 1897, Orígenes de la filosofía de Raimundo…

Doctor en filosofia i lletres, fou professor d’institut Collaborador assidu de la premsa valenciana, és autor de nombrosos treballs Diccionario biográfico de escultores valencianos del siglo XVIII 1933, en collaboració amb Francesc Morote i Chapa, Històries del País Valencià 1937, El Siglo de Oro 1951, Historiografía del arte valenciano 1956, El gremio de plateros 1956, La llengua materna 1957, Història de Lo Rat Penat 1959, València i els valencians 1967, Escultores valencianos del siglo XVIII en Madrid 1968, José Esteve Bonet, imaginero valenciano del siglo XVIII 1971, Juan Luis Vives 1977…

Abandonà els estudis eclesiàstics 1872 i fou voluntari carlí Estudià després magisteri, que exercí a diverses localitats valencianes, i fou regent de l’escola normal de Segòvia, on dirigí El magisterio segoviano Publicà una Historia de Cullera 1893 i el primer volum de Valencia árabe 1901 el segon restà inèdit

Fou director del Centro de Estudios de Historia de América de la Universitat de Sevilla i catedràtic d’història del dret de la de València el 1939 anà a Amèrica, on fou catedràtic de la Universitat de Bogotà És autor, entre altres obres, d' Instituciones sociales de la América española en el período colonial 1934, El siglo XVIII español en América 1945, El Estado Español en las Indias 1946, El régimen de tierras en la época colonial 1959 i Historia del derecho español en América 1969

Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó  a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…