Resultats de la cerca

Es llicencià a Saragossa el 1890 i es doctorà a Madrid el 1891 Ingressà al cos d’arxivers el 1893 i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on actuà fins el 1905 Després fou catedràtic d’història antiga i medieval d’Espanya a Sevilla i a Saragossa La seva tesi doctoral, El poder judicial en la Corona de Aragón , fou publicada el 1901 una altra de les seves obres importants és La Corona de Aragón y Granada 1909 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1899 Publicà diversos estudis, especialment sobre les relacions entre la corona catalanoaragonesa i els estats musulmans, i el manual La…

Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1882, on exercí d’advocat i més tard de notari S’interessà per l’arqueologia i per la pintura catalana quatrecentista en fou un colleccionista important La seva obra, que abraça treballs de música, literatura, folklore i d’arqueologia local, fou l’origen d’una historiografia local terrassenca amb esperit d’investigació rigorós i científic Aprofundí, a partir d’uns paràmetres més moderns, en els temes tractats pel seu predecessor com a historiador local, Josep Ventalló i Vintró Ambdós autors són considerats el fonament d’una historiografia…

Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Cofundador del PCC 1928, s’integrà després al BOC 1931 Estudià als Estudis Universitaris Catalans i collaborà a L’Hora Participà en la constitució del PSUC 1936 Exiliat a Mèxic 1940 treballà als tallers gràfics de La Nación , i més tard muntà una impremta S’apartà del PSUC i cofundà el Partit Socialista Català 1942, que donà suport al Consell Nacional de Catalunya CNC Dissoltes ambdues organitzacions 1945 i 1950, continuà l’activisme impulsant la Primera Conferència Nacional Catalana Mèxic 1953 Cofundador 1952, i fins el 1957 secretari de redacció, de…

Doctora en història medieval per la Universitat de Barcelona, la seva tesi doctoral versà sobre La Vila de Berga a l’Edat Mitjana la família dels Berga Autora de nombrosos estudis i articles sobre la història, les tradicions i les festes de Berga i de la comarca, com la festa dels Elois i La Patum, els seus estudis inèdits sobre La Patum permeteren impulsar la petició i posterior declaració 2005 de la festa com a patrimoni oral i immaterial de la humanitat Compaginà la tasca d’investigadora amb la de divulgadora i amb la docència a l’IES Guillem de Berguedà, i collaborà habitualment amb la…

Autodidacte, collaborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893 Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte 1894, Etologia de Manresa 1901, La séquia de Manresa 1906 i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae 1921-25, i centenars d’articles Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de Bones Lletres i cronista de la…

També es dedicà al periodisme Collaborà des del 1907 al Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat collaborà al Butlletí del centre Els seus afanys per la prehistòria culminaren amb el descobriment del conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros  Garrigues, que realitzà juntament amb l'enginyer i excursionista Juli Soler , guiats per Ramon Huguet, rector de la vila 1908, i les donà a conèixer a través d’articles i conferències Participà al congrés arqueològic de Carcassona-Perpinyà És autor del volum dedicat a la província de Lleida dins la Geografia…

Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya i a la secció excursionista del Centre de Lectura de Reus A més de nombrosos estudis de geografia general i comarcal, és autor de les guies que escriví amb Joaquim Santasusagna, editades pel Centre de Lectura de Reus Les muntanyes de Prades , el Montsant i la serra la Llena 1929, Del Camp de Tarragona a l’Ebre 1931 i Les Valls del Gaià, de Foix i de Miralles 1934, textos sobre la història de l’excursionisme català i biografies com ara Mossèn Jaume Oliveres L’home preservat dels llamps de l’Aneto 1962, Norbert Font i Sagué, l’introductor de l’…

Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…

Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes i estrenades amb èxit Exercí la docència i fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent i a l’Institut del Teatre, lloc on ocupà el càrrec de cap del…