Resultats de la cerca

Residí a les Filipines 1865-70 i a França, i des del 1885 a Manresa Publicà nombroses obres de caràcter religiós i biografies de sants Dels seus treballs gramaticals cal destacar Anàlisis morfològic de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna 1895, Anàlisis fonològic ortogràfic de la llengua catalana antiga i moderna 1896, Estudis gramaticals sobre la llengua catalana 1898, Gramàtica de la llengua catalana 1898 i 1906 i Primers rudiments de gramàtica catalana 1903

El 1804 fou director del banc nacional de Dinamarca El 1806, a petició del baró Von Stein, primer ministre prussià, ocupà un càrrec a l’administració prussiana Amb motiu de la caiguda de Stein i la subsegüent accessió al poder del príncep Von Hardenberg 1808, abandonà la política i passà a ésser historiògraf de l’estat prussià i professor a la Universitat de Berlín Mentre era ambaixador prussià als Estats Pontificis 1816-23 acabà d’escriure la seva gran obra Römische Geschichte ‘Història de Roma’, publicada en tres volums 1811-32 Malgrat que algunes teories seves són extravagants i que…

Cap del departament de cultura de l’ajuntament de Sabadell durant el període republicà, cofundà la secció de cinema amateur del Centre Excursionista del Vallès i creà i presidí l’entitat Amics del Cinema Crític de cinema i teatre després de la guerra civil del 1936, escriví, entre altres publicacions, els llibres El cine amateur español 1950 i Crónica y análisis del cine amateur español 1965 i fou cofundador i director de la revista especialitzada en cinema amateur Otro Cine A més d’algunes obres de teatre català infantil, publicà Una història de Sabadell per a tots 1981, quarta edició del…

Presidí diverses vegades l’Acadèmia Calassància, així com la seva secció de publicacions Llicenciat en dret i doctor en història, fou catedràtic de psicologia 1914 a la facultat de filosofia i lletres de Barcelona El 1913 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres Amb Lluís Segalà edità des del 1910 una biblioteca de clàssics grecs i llatins amb finalitats docents Entre els seus treballs cal esmentar La Història i la llengua catalana fins al regnat de Jaume I 1898, Rubió y Ors, historiador 1899, Las ideas del gobierno sustentadas por santo Tomás de Aquino apoyan el regionalismo 1899, La conquista…

Doctor en Història per la Universitat de Barcelona i catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Es dedica preferentment a la recerca de temes d’història econòmica i social relatius a Catalunya i a les Antilles És autor de nombrosos articles en revistes científiques i collaboracions en obres collectives Destaquen entre altres El socialismo en España 1833-1868 1977, Catalunya, la fàbrica d’Espanya 1985 i Industrialización y nacionalismo análisis comparativos 1985 Des del 1992 és director, juntament amb JNadal i AMacías, de la collecció ‘Cruzar el…

Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid 1944-54 i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura 1949, resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España 1946 i Los pueblos del norte de la Península Ibérica 1943 Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques Epigrafía y Numismática dins la Historia de…

Estudià medicina a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1960 Amplià els estudis d’història de la medicina a Munic, Bonn i altres ciutats europees Del 1969 al 1998, que es jubilà, fou catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de València Fou també professor convidat o investigador de les universitats de Heidelberg, Zuric i Califòrnia, del Wellcome Institute for the History of Medicine de Londres i de la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel Fundà i dirigí la sèrie monogràfica Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia 1962 i …

Fou professor de l’Institut Français a Barcelona 1934-36 i 1945-57, director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1951 i professor a la Universitat de París des del 1965 Començà estudiant geografia i, en analitzar el cas de Barcelona, s’adonà que no bastaven els factors geogràfics per a explicar-lo, i derivà cap a la història, a la qual afegí l’estudi retrospectiu de l’economia Experimentà la doble influència de Lucien Febvre i dels historiadors socialistes francesos Jaurès i Labrousse, i arribà a formulacions pròpies, d’una història total d’inspiració marxista, entesa com “…

Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho fou a la…

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives  i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…