Resultats de la cerca

Obres seves són Ichthys Das Fischsymbol in frühchristlicher Zeit ‘El peix com a símbol en el cristianisme primitiu’, 5 volums, 1910-43, Sol Salutis Gebet und Gesang im christlichen Altertum ‘Pregària i cant a l’antiguitat cristiana’, 1920 i Antike und Christentum ‘Antiguitat i cristianisme’, 5 volums, 1929-50 El 1955 fou creat a Bonn el Franz Joseph Dölger-Institut per a l’estudi de l’antiguitat cristiana, el qual publica, des del 1958, el Jahrbuch für Antike und Christentum i, des del 1950, l’enciclopèdia Reallexikon für Antike und Christentum

Des del 1949 ensenyà a la Sorbona Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament De Saint Augustin et l’augustinisme , 1957, que fou traduït al català, dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église 1963-77 i hi collaborà La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques collectives Patristica sorbonensia , entre les principals Tenia una concepció global del coneixement històric presentat sobretot a Théologie de l’histoire , 1968 que el féu comprometre's en el present de la història, al moment…

S'especialitzà en història antiga, i els seus treballs han tingut una gran influència a Catalunya Excavà Numància Numantia , 1914-31, dedicà estudis al problema tartèssic Tartessos , 1922, a la geografia antiga de la península Ibèrica Iberische Landeskunde , 1955 i a la conquesta romana Viriatus , 1919 Sertorius , 1926, i fou l’autor de la recollida i els comentaris de gairebé tota la collecció de les Fontes Hispaniae Antiquae 1922-59 Molt lligat a l’escola catalana d’arqueologia, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona

Professor a les universitats de Santiago de Compostella i de Valladolid, publicà nombrosos estudis sobre temes d’història i d’arqueologia romana peninsular mosaics, escultura, ceràmica, etc i generals Pintura helenística y romana, 1961, i dos llibres sobre Barcelona Las murallas romanas de Barcelona 1961 i Colonia Augusta Paterna Faventia Barcino 1964 Publicà també estudis sobre la vida social i econòmica d’Hispània, com ara Tessera hospitalis de Montealegre de Campos Valladolid 1988 i collaborà en la Nueva historia de España en sus textos 1977

Les seves Històries d’Alexandre foren unes de les obres sobre Alexandre més llegides a l’antiguitat, anteriors probablement a les de Ptolemeu i Aristobul

La Guerra Civil Espanyola impedí que arribés a la universitat en el moment que li corresponia per edat, però el 1940, a vint anys, es matriculà a la Universitat de Barcelona Feu els estudis de filosofia i lletres, en la secció d’història, i els acabà l’any 1944 amb premi extraordinari Fou deixeble de les dues figures principals del camp de la prehistòria i de l’arqueologia a Catalunya, Lluís Pericot i Martín Almagro Amb el primer collaborà, essent encara estudiant, en diverses campanyes en els dòlmens empordanesos, i hi mantingué una amistat de per vida Amb el segon tingué una relació més…

Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al segle XX Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La major producció de poemes en català, i amb una llengua més unitària,…

Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades…

Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada recentment per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…