Resultats de la cerca

És autor d' Apodéikseis historíon ‘Històries’, obra centrada en els orígens i en el desenvolupament de l’Imperi Otomà del 1298 al 1464, d’una remarcable objectivitat

Ocupà càrrecs importants en l’administració civil de l’imperi Escriví una història Χρονικh διhγηοιέ, molt interessant per a conèixer el regnat de Miquel Comnè, i diverses obres teològiques, panegírics i discursos

Professà al convent de Manresa abans del 1360 El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362, definidor del capítol general 1366, 1369 i 1372 i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que feu escindir l’orde en dues obediències Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis BMariae de Monte Carmelo i De ordinis sui origine…

De família noble, fou monjo a Civate i a Montecassino 774 A la caiguda dels longobards, anà a viure a la cort de Carlemany a Aquisgrà 782 i tornà a Montecassino 786 Autor d’una Historia romana , que és una continuació de la d’Eutropi, i de les Gesta episcoporum Metensium , model de les cròniques episcopals posteriors, és conegut sobretot per De gestis Longobardorum , crònica del seu poble fins el 744, escrita en llenguatge apassionat i sovint èpic És autor també de l’himne Ut queant laxis , en honor de sant Joan Baptista, i de diverses cròniques i homilies

Seguí la carrera militar i a través dels càrrecs que ocupà intervingué en les guerres contra els alamans a la Gàllia i contra els perses La seva fama ve d’haver escrit Rerum gestarum , història de Roma des de l’any 96 quan acaba la història de Tàcit fins al 378, dividida en 31 llibres, dels quals només s’han conservat els darrers, del 14 al 31, que van de l’any 353 al 378, és a dir, de l’emperador Constantí a Valent

Fou un alt funcionari del govern imperial romà i escriví diversos llibres d’història, entre els quals L’expedició d’Alexandre , que és el millor document que ha estat conservat de les campanyes d’aquest

Després de la victòria de Pidna 168 aC, els romans el deportaren a Roma, on romangué durant set anys A la capital, fou ben rebut pels cercles de l’alta noblesa romana i establí una profunda amistat amb Escipió, el qual possiblement acompanyà en l’expedició a Cartago, i més tard a Hispània Morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Hom no ha conservat una sèrie d’obres seves menors, dedicades a temes biogràfics o de tècnica militar resta, en canvi, una tercera part de la seva gran obra historiogràfica, que constava de quaranta llibres, i en la qual volgué ressenyar els fets succeïts des dels…

A Atenes fou deixeble d’Ammoni Malgrat haver viatjat gairebé per tot l’Imperi, la major part de la seva vida transcorregué a la seva ciutat natal i arribà a exercir el càrrec de màxim sacerdot a Delfos La seva casa fou, a més, lloc de reunió d’un cercle d’amics interessats per diverses qüestions, especialment per la filosofia Aquesta varietat d’interessos es reflecteix en el conjunt d’escrits seus coneguts amb el nom general de Moralia , on hom troba diatribes de caràcte retòric, com els tractats De la fortuna i De l’amor , i d’altres que pretenen una discussió filosòfica més seriosa, com els…

Visqué a Acragant i després, per espai d’uns cinquanta anys, a Atenes Hom creu que, ja vell, tornà al seu país nadiu La seva obra —de la qual resten prop de 150 fragments— era una història dels sicilians i dels italiotes, seguida d’una dura monografia sobre Agàtocles i un apèndix sobre el monarca Pirros Fou utilitzada àmpliament per Diodor Sícul i significà, al seu temps, una continuïtat de la historiografia politicoretòrica iniciada per Isòcrates Alhora oferí una novetat quant al desig de recopilar molts documents i l’interès per la descripció etnogràfica Timeu gaudí d’una gran popularitat…

Fou amic de Catul i de Ciceró, i sembla que visqué allunyat de la vida pública Després d’una primera etapa de poeta, es dedicà exclusivament al gènere biogràfic i a la història, que conreà amb un mètode retòric i anecdòtic D’entre les seves obres es destaca De viris illustribus , conservada fragmentàriament i on, seguint el criteri que després adoptaria Plutarc, comparava les vides de personatges grecs i romans