Resultats de la cerca

És catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona i vicedirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República CEHI Dirigeix la revista Segle XX Revista Catalana d’Història Ha enfocat les seves investigacions a l’estudi del món rural, els moviments polítics i la Transició a l’Estat espanyol Algunes de les seves obres més importants són La Conca de Barberà, 1980-1939 de la crisi agrària a la Guerra Civil 1986 De pagesos a ciutadans cent anys de sindicalisme i cooperativisme agraris a Catalunya, 1893-1994 1995, La ruptura catalana les…

Ingressà al monestir de Poblet el 1946 És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals, Les granges de Poblet al segle XV , premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans 1969, Història de Poblet 1974 i L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200 , publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969 i de gran nombre d’articles d’història monàstica i medieval També publicà Descentralización administrativa del Monasterio de Poblet 1981, Reflexions d’un monjo 1996, etc Fou membre, des del 1979, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Creu de…

Frare franciscà, fou lector general de filosofia i exercí el seu mestratge a Vila-real 1909-10 a Balaguer 1913-26, a Berga 1926-30 i a Lleida 1930-36 Després del 1940 es reincorporà al convent de Lleida, on es donà de ple a la recopilació de dades per a la seva monumental Historia de la seráfica provincia de Cataluña 1956 És autor, també, de L’antiga ciutat de Balaguer 1930 i d’una important Història de Balaguer , que deixà manuscrita, i de la Historia de la villa de Ager 1961

Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…

Ingressà a l’orde del Cister 1715, a Poblet, on professà 1716 i fou ordenat sacerdot 1721 Ensenyà en els collegis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736 Per encàrrec de l’abat Fornaguera escriví una Historia del real monasterio de Poblet , en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 reeditada a Barcelona el 1948

Estudià al seminari de Vic el 1865 i, posteriorment 1872, s’allistà a l’exèrcit carlista El 1876 s’exilià a Cuba i retornà a Vic el 1879 El 1881 fou ordenat de sacerdot Intervingué en la fundació del Museu Episcopal de Vic i publicà diversos treballs El rector de Vallfogona i els seus escrits 1889 i Història de Vallfogona 1898, entre d’altres

Doctor en teologia i beneficiat de la parròquia de Santa Coloma El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort Fou abat electe de Banyoles Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona Escriví una crònica, de gran interès, dels fets esdevinguts a Catalunya des del 1598 fins al 1649, Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rosellón y Cerdaña , inèdita es conserva a París BNP ms esp 114-116 Hi mostra grans coneixements d’astrologia, usats com a signe dels…

De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta curiositat intellectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques el de 1365-70 1961-64, el del primer segle de la idea moderna de cens, 1857-1950 1961, La població…