Resultats de la cerca

Arxiver municipal de Girona 1939-79, es doctorà l’any 1946 amb la tesi La Biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta 1947 Fou secretari fundador, i després vicepresident, de l’Institut d’Estudis Gironins Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid 1946, de la de Bones Lletres de Barcelona 1950 i de la institució Fernando el Católico de Saragossa 1959 Entre els seus treballs destaquen El capítol de Girona i els Estudis Generals 1936 i La cultura a Girona, de l’Edat Mitjana al Renaixement 1979

Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i net del primer marquès d’Aitona Francesc I de Montcada i de Cardona Es doctorà a Barcelona en drets Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639 s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca 1648 i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria 1653 És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d…

Professà al convent de Manresa abans del 1360 El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362, definidor del capítol general 1366, 1369 i 1372 i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que feu escindir l’orde en dues obediències Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis BMariae de Monte Carmelo i De…

Especialista en història medieval, fou professor ordinari de la Universitat Frederic II de Nàpols des del 1968, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1973 i, des del 1974, membre del comitè científic de l’Institut Internacional d’Història Econòmica Francesco Datini, de Prato Itàlia La seva investigació s’ha centrat en l’economia i el comerç a la Mediterrània, especialment del sud d’Itàlia i Catalunya El 1967 publicà I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV Collaborà en la Storia del Mezzogiorno amb la part Il regno aragonese…

Muller de Josep MMillàs i Vallicrosa Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921 Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma 1933 Publicà importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalanoaragonesa al s XV a Sefarad i altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I En torno a la redacción del acta de Caspe , 1957 La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera , 1962-63 El 1946 publicà una edició crítica d' El cancionero de palacio , i el 1956, en collaboració amb AMasià,…

Catedràtic d’ensenyament mitjà a diversos instituts d’Andalusia i Madrid des del 1940, s’especialitzà en temes d’història social de l’edat moderna Entre els seus treballs cal esmentar La sociedad española en el siglo XVIII 1956, Política y hacienda de Felipe IV 1960, els dos volums de La sociedad española en el siglo XVII 1964-70, Crisis y decadencia en la España de los Austrias 1969, Los judeoconversos en España y América 1971, Hechos y figuras del siglo XVIII español 1973, Sociedad y estado en el siglo XVIII español 1976 i, en collaboració, Historia de los moriscos 1978 A més, redactà el…

Es doctorà el 1912 amb un treball sobre cirurgia de la tuberculosi pulmonar i, el 1913, practicà un dels primers pneumotòraxs fets a Espanya, amb un aparell de la seva invenció Des del 1914 alternà l’exercici de la medicina amb la tasca d’historiador Des del 1924 fou membre de la junta del Museu-Biblioteca d’Olot, institució de la qual fou posteriorment director i des d’on exercí una notable labor cultural Durant la guerra civil de 1936-39 salvà una part important del patrimoni artístic de la ciutat com la imatge de la Mare de Déu del Tura Exiliat el 1939, en tornar, el 1940, fou detingut Des…

Des del 1477 exercí diversos càrrecs polítics a Roma, i el 1487 anà a Salamanca, d’on fou professor Inicià la noblesa de la cort castellana en els estudis clàssics Realitzà una missió diplomàtica prop del soldà d’Egipte 1501-02, fou protonotari apostòlic i conseller d’Índies, i des del 1505 fins a la seva mort, degà del capítol de la catedral de Granada L' Opus epistolorum Alcalà, 1530 és una mina de notícies diverses sobre la inquisició, els jueus, els moriscs, els personatges de la cort, etc i abraça el període 1488-1525 La De Orbe Novo Decades Alcalà, 1530, crònica de les expedicions i…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic del departament d’Història Medieval Els seus primers treballs foren dedicats a la relació entre el comerç i l’economia La Corona de Aragón y el reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV , 1986, tema al qual continuà dedicant estudis posteriors, com el capítol “Activitats econòmiques” que, juntament amb Gaspar Feliu, escriví per al volum III de la Història de Barcelona 1992 L’altre camp de les seves investigacions fou la història social, principalment les reaccions multitudinàries enfront els terratrèmols en la…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…