Resultats de la cerca

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 ingressà a la Guàrdia Urbana de Figueres, de la qual fou sotsinspector i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral Des del 1999 era professor d'història de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Compaginà aquesta activitat professional amb l’escriptura de novelles de gènere policíac S’inicià amb Abans del silenci 2009, premi Ferran Canyameres, a la qual seguiren Ginesta pels morts Un blues empordanès 2010, Quan la nit mata el dia 2011, premi Crims de Tinta i Torn de nit Un…

Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana, estudià la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre Sobre aquesta temàtica publicà els treballs Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón 1944, Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón 1955, Los sepulcros de la Joquera 1965, La cueva sepulcral del Calvari d’Amposta 1966, La necrópolis de El Bovalar 1966, El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico 1969, La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca…

Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921 Es dedicà a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens 1955, Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval 1955 i Els primers vescomtes de Rocabertí 1968-69

Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València, i membre corresponent de la Real Academia de la Historia i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura, publicà diversos treballs sobre temes medievals i del segle XVIII Cognoms castellonencs de 1588 i 1769 1965 i Primeros años de la fábrica de cerámica de Alcora 1973, entre altres Fou també autor de nombrosos catàlegs i repertoris d’arxius comarcals Catálogos de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón, Noticias documentales para la historia de Lucena i una Guía de la Provincia de Castellón

Fou soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on llegí nombroses comunicacions Publicà, entre altres, les obres Noticia de los sumos pontífices, cardenales, patriarcas, arzobispos y obispos naturales de la ciudad y reino de Valencia 1790, El carácter del genio valenciano 1798, Noticia de la actual población del reino de Valencia 1804 i dues rèpliques a les obres d’AJosep Cabanilles sobre l’agricultura del País Valencià

Fou cap polític de les províncies de Terol, Castelló i València, diputat a corts per aquests districtes 1840-43 i ministre de governació 1844 Publicà Historia de la guerra última en Aragón y Valencia 1845-46

Augustinià, fou rector del Collegi de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana Cronista de l’orde, escriví, entre altres obres sobre aquest, una Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la orden de San Agustín 1704-12

Ingressà al Servei de Monuments i Museus, primer a Girona i després a Barcelona Autor de nombrosos articles en diaris i revistes i de Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1929, El arte popular en España 1948, Un siglo olvidado de pintura catalana 1951, Catedrales y castillos españoles 1954 i El Museo del Prado 1968 Catedràtic d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona jubilat l’any 1967 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1957 i corresponent de San Fernando de Madrid

Es llicencià en dret a Saragossa 1917 i fou notari 1922 en diverses poblacions, entre les quals Vic 1935, on fundà 1952 el Patronat d’Estudis Ausonencs Es destacà pels seus estudis sobre dret valencià i història de les comarques septentrionals del País Valencià, molts dels quals publicats al “Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura”, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval Cal assenyalar-ne Orígenes del ducado de Segorbe 1933, San Vicente Ferrer en Vich 1953 i els treballs sobre territorialització dels furs valencians i sobre la possibilitat d’un element…

Fou un dels fundadors de la revista Pyrene 1949 i de l’Institut d’Estudis Empordanesos 1956 Escriví, entre altres obres, Genealogía y Significación de Francesc Verntallat 1953, La Societat Coral Erato 1970, Dades històriques de la indústria tèxtil a Olot i comarca, i d’Esteve Paluzie 1977 Obtingué 1969 el premi Pròsper de Bofarull amb l’obra Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món 1977-78, i el premi Consolat de Mar 1974 amb Les llotges de Girona, Sant Feliu i Castelló, i la projecció del Consolat de Mar fins els nostres temps Escriví també Dos…