Resultats de la cerca

Destaquen en la seva nombrosa bibliografia Les premiers habitants de l’Europe 1877, fonamental per a l’estudi de les relacions entre els celtes i els altres pobles d’Europa Les Celtes jusqu'en l’an mil avant notre ère 1904, on examinà els texts conservats referents a l’idioma dels celtes, i Cours de Littérature celtique 1883-1908

A Roma, bé que mai no exercí com a orador, freqüentà els oradors més cèlebres i escriví una obra històrica —que s’ha perdut— que tractava dels fets esdevinguts a l’urbs, des de la fi de les guerres civils fins a la seva època També escriví una obra sobre les formes de retòrica del seu temps Oratorum et rhetorum sententiae divisiones colores , en dues parts, l’una anomenada Controversiae de la qual han estat conservats tres llibres i l’altra, un conjunt de declamationes d’argument històric o mitològic, anomenades Suasoriae

Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887 Hand-schriftenschätze Spaniens , ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894 Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona 1887, féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll 1907-08 traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11, on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l’Arxiu de la…

Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya…

Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…

Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…