Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Heinrich Brunner
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador austríac.
Es destacà sobretot en els estudis d’història del dret germànic Cal esmentar-ne Deutsche Rechtsgeschichte ‘Història del dret germànic’, 1887-92 i Grundzüge der deutschen Rechtsgeschichte ‘Elements d’història del dret germànic’, 1901
Juan Matías Estevan y Eraso
Genealogia
Historiografia
Historiador i genealogista aragonès.
Ciutadà de Saragossa, fou armat cavaller Fou lloctinent de mestre racional del regne d’Aragó i diputat de la generalitat 1593 De les seves obres, totes manuscrites, es destaca Linajes de nobles e infanzones del Reino de Aragón
Franz Valery-Marie Cumont
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg belga.
Professor de la Universitat de Gant 1899-1910 i conservador del Musée Royal de Brusselles Féu excavacions a la ciutat de Dura-Europos Síria i estudià la vida religiosa de l’antiga Roma i de l’Orient Entre les seves obres es destaca Les religions orientals dans le paganisme romain 1929
Surendranath Dasgupta
Filosofia
Historiografia
Filòsof indi, historiador de la filosofia de l’Índia.
La seva aportació ha estat relacionar la tradició índia amb la filosofia occidental, particularment el neorealisme angloamericà i l’evolucionisme Destacà la importància de l’experiència, àdhuc en el fenomen místic, i del fenomenisme i racionalisme en la concepció de la realitat Entre les seves obres cal esmentar A History of Indian Philosophy , en cinc volums 1922-55
Louis Bréhier
Historiografia
Historiador i orientalista francès.
Professor d’història antiga i medieval a la Universitat de Clarmont d’Alvèrnia 1898-1938, dedicà una atenció especial als temes bizantins i sobretot a les relacions entre l’Orient i l’Occident Entre les seves obres destaca L’Église et l’Orient au moyen âge Les Croisades 1907, i, com a síntesi dels seus treballs, Le Monde byzantin 1947-50
Corneli Nepos
Historiografia
Literatura
Poeta i historiador romà.
Fou amic de Catul i de Ciceró, i sembla que visqué allunyat de la vida pública Després d’una primera etapa de poeta, es dedicà exclusivament al gènere biogràfic i a la història, que conreà amb un mètode retòric i anecdòtic D’entre les seves obres es destaca De viris illustribus , conservada fragmentàriament i on, seguint el criteri que després adoptaria Plutarc, comparava les vides de personatges grecs i romans
Jaume Lladó i Ferragut
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament i fou professor de l’Institut Ramon Llull de Palma Fou acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia Ordenà una bona part dels arxius municipals de les Balears i publicà els catàlegs, sovint acompanyats de notícies històriques locals Entre les seves monografies es destaca la Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca 1973
James Bryce
Historiografia
Política
Història del dret
Polític, jurista i historiador anglès.
Destacat membre del partit liberal, a partir del 1880 fou diputat a la Cambra dels Comuns, i formà part del govern del 1886 al 1907 Fou ambaixador als EUA 1907-13 Entre els seus treballs destaca l’estudi fet el 1910 sobre els règims polítics de l’Amèrica del Sud, en què criticà severament llur apartament de la democràcia Altres obres són The Holy Roman Empire 1804, The American Commonwealth 1888, Studies in History and Jurisprudence 1901 i Modern Democracies 1921
Josep de Peray i March
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Història del dret
Advocat, arxiver i historiador.
Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer Degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1926 i creador de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern 1900-28 Publicà una breu guia historicodescriptiva de les principals biblioteques del món 1911-17, una Bibliografía jurídica hispánica 1912-19 i una sèrie d’estudis monogràfics, d’entre els quals destaca el dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès, treball premiat i publicat el 1910 i reeditat el 1931 sota el títol San Cugat del Vallés su descripción y su historia
Liutprand
Historiografia
Cristianisme
Prelat i historiador italià.
Fill d’un noble normand, fou diaca de Pavia i secretari del rei Berenguer II Es passà 956 a Otó I el Gran, que el féu bisbe de Cremona 961 Es destacà per les seves ambaixades a Constantinoble, en especial la del 968 per concertar el casament de Teòfanes, filla de l’emperador Romà II, amb Otó II Escriví l' Antapodosis sobre el període 887-950, el Liber de rebus gestis Ottonis sobre el de 960-964, que es conserva, incomplet, i una relació de la seva legació a Constantinoble Relatio de legatione Constantinopolitana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina