Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Montpeller fins el 1986, fou un destacat representant de l' occitanisme , que maldà per modernitzar i donar una dimensió més política i al marge d’estereotips folkloritzants Home d’una activitat intellectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques L’ase negre , 1946, Viure , 1962 Escriptor prolífic, la seva obra, escrita en francès i occita, presenta diverses línies essencials i integrades una, escrita en francès, constitueix una anàlisi històrica i política en la qual situa les…

Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula  Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador de la cultura Joaquim Molas És especialista en partits polítics dels segles XIX i XX i politòleg  Es llicencià en dret a Barcelona 1963, i treballà a l’editorial Planeta-Larousse Inicià la seva trajectòria docent a la càtedra de dret polític amb Manuel Jiménez de Parga, on defensà la tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista de Catalunya, obra que fou el punt d’arrencada de la incipient ciència política catalana Quan es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels impulsors de la Facultat de Dret, des de la Facultat de Ciències…

De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari  El Matí i en la…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…

Vida Fill d’una família menestral, patí la pèrdua prematura del pare i, després del trasllat a Barcelona, passà una època de dificultats econòmiques Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona 1927-30, hi rebé la influència decisiva de l’historiador i arxiver Antonio de la Torre y del Cerro, que l’orientà en les seves primeres recerques i l’inicià en el treball d’arxiu Fruit d’aquesta influència fou la seva tesi doctoral sobre l’acció del rei Ferran II al municipi de Barcelona, que llegí el febrer del 1936 Durant la Segona República, inicià la seva promoció professional…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…