Resultats de la cerca

El 1854 fou ordenat de sacerdot Fou rector de Sant Joan, a Gràcia 1868-83, i de Santa Anna, de Barcelona, on féu fer importants reformes Collaborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme Publicà una Historia de la Revolución de Septiembre 1875, una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia 1876 i obres religioses en castellà El 1896 estrenà el drama El llenyataire Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona

Es doctorà en filosofia i lletres i es llicencià en dret Catedràtic d’història a Sevilla 1930-35 i a Madrid des del 1935 i membre de l’Academia de la Historia 1953, fou diputat a corts 1935-36 per Sevilla Autor d’obres històriques amb especial atenció als temes polítics, com La revolución portuguesa 1941-44, Zarismo y bolchevismo 1948, etc, s’ha interessat per Catalunya amb l’obra en tres volums Cambó 1952-69 i amb El drama de Mosén Cinto 1954

Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu

Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona De tornada a Alacant 1853, es dedicà als estudis arqueològics Fou oficial de la Milícia Nacional 1854 i patí diversos empresonaments Destronada Isabel II 1868, fou membre de la comissió revolucionària d’Elx Posteriorment fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma i visitador de les propietats d’Espanya a Itàlia Publicà estudis d’història local, com Ilici, su situación y antigüedades 1879 i Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d’Elx

El 1910 s’uní a Madero i participà activament en la revolució mexicana Fou rector de la Universidad Nacional i ministre d’instrucció pública, des d’on portà a terme una labor notable en pro de la cultura De la seva nombrosa obra, que comprèn, entre altres camps, filosofia, sociologia, història i pedagogia, cal destacar La raza cósmica 1925, exaltació de la raça americana, Indología 1926, en la mateixa línia, Hernán Cortés 1941, Ulises criollo 1936, llibre de memòries, i algunes obres pròpiament literàries, com el drama Prometeo vencedor 1920 i Sonata mágica 1933, recull de relats

Fill del  notari  Josep Maria Vilardaga i Junquet , estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d’història local Publicà Historia de Berga 1890 i Efemérides bergadanas 1919, i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Lo Girassol , Collecció de cançons populars, etc És autor també del drama La pubilla del castell , de la novella El abuelo i de la recopilació de tradicions La torre de la minyona Fundà l’Ateneu Berguedà 1889 i la revista La Bergitania 1905 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial…

De molt petit emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Dedicat a la literatura, després de destacar en aquest camp, fou secretari de la Sociedad Argentina de Autores Entre les seves obres cal esmentar El teatro en el Río de la Plata, desde sus orígenes hasta nuestros días 1946, el contingut de la qual és un extens i acurat treball d’investigació sobre l’activitat teatral des de l’època colonial El hombre de campo en nuestro teatro El drama rural , publicat per l’Editorial Hachette de Buenos Aires, i algunes obres de teatre com Maternidad, Sobre los…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…

Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada que morí essent ell infant, inicià estudis de dret, però els abandonà per tal de dedicar-se plenament a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època L’any 1838, a catorze anys, estrenà la primera obra teatral, Pepín el Jorobado o el hijo de Carlomagno, al teatre de la societat Liceu Filomàtic de Barcelona el 1843, Enrique el Dadivoso en una de les representacions fou coronat…