Resultats de la cerca

Especialitzat en la història i la recerca locals de l’Anoia, publicà  Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme 1960, La Pobla de Claramunt evolució economicosocial d’un municipi de la comarca d’Igualada 1965, Un vilatge dels Cardona-Medinaceli a Catalunya 1968, Fenologia de la comarca d’Igualada 1970, Mil anys d’història del castell de Tous el govern dels frares Jerònims 1981 i Història de 12 poblacions de la comarca d’Anoia 1986 Des del 1952 fou membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, del qual fou secretari 1969-79, president 1982-85 i sotsdirector 1990-96 El…

Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Després de la guerra civil de 1936-39, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona Collaborà a “Estudis Franciscans”, “Criterion” i “La Paraula Cristiana” amb estudis sobre el pensament franciscà, com Les escoles dominicana i franciscana en “Lo somni de Bernat Metge” 1926 Sobre temes orientals publicà Aplec d’estudis bíblics i orientals 1901 i Els Pobles…

El 1942 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona Fou secretari de l’Escola d’Estudis Medievals de València, director de l’Institut Valencià d’Estudis Històrics de la Institució Alfons el Magnànim i collaborador del CSIC, que li atorgà el premi Lluís Vives 1946 Publicà estudis d’història del dret valencià i d’història política La concordia de Alcañiz 1947, El Compromiso de Caspe 1948

Trajectòria acadèmica Deixeble de Joan Mercader i Riba , participà en els cursos que aquest organitzà al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en 1960-70, i cursà la carrera de Filosofia i Lletres Secció d’Història a la Universitat de Barcelona entre els anys 1969 i 1973 Es llicencià amb la tesina Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim Els Padró d’Igualada 1642-1682 , dirigida per Emili Giralt i Raventós, el qual també dirigí la seva tesi doctoral  Els mecanismes del poder en els municipis catalans del segle XVIII , que llegí el 1980 Des de l’any 1974…

Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard…

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis…

Doctor en història Professor a l’École Normale de Sèvres 1919-37 Publicà una Histoire de France 1925 i estudis sobre el període napoleònic La Constitution de Bayonne 1910, Napoléon et la Catalogne 1910, un dels millors estudis sobre la dominació napoleònica al Principat

Fou un dels organitzadors de Palestra i dirigent de la joventut d’Acció Catalana Republicana 1931-32 El 1932 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya , de la qual fou secretari general, membre del comitè de govern i president del consell nacional 1963-86 Enginyer industrial de professió, aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, a recer dels Estudis Universitaris Catalans, que reorganitzà amb Ramon Aramon 1942, i on succeí Ferran Soldevila com a professor d’història de Catalunya Del 1969 al 1977 fou professor a la Universitat de…

Professor, durant uns trenta anys, de les universitats de Cluj i Bucarest, emigrat de Romania des del 1946 i resident a França, on fou admès al Centre National de la Recherche Scientifique Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1923, de l’Institut d’Estudis Catalans 1948 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1950 Des del 1914 s’interessà, a través dels estudis de Rubió i Lluch, per la història dels catalans a Grècia Alphonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’Albanie de Scanderbeg 1923, La politique orientale d’Alphonse V d’Aragon, roi de…

Llicenciat en dret a Madrid, amplià estudis a Oxford i a Berlín Dedicà atenció especial a la història de la corona catalanoaragonesa, i publicà estudis com Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval 1950, Cerdeña hispánica 1960, Nápoles hispánico 1965, Historia del pensamiento político catalán 1965, etc També publicà El hegelismo jurídico español 1944, El reino de Galicia 1966 i manuals universitaris Les seves interpretacions reflecteixen una ideologia tradicionalista