Resultats de la cerca

Catedràtic d’història a la Universitat de Gant 1944-74, entre el 1955 i el 1986 dirigí l’Institut d’Història de Bèlgica, de Roma Membre de diverses acadèmies d’història de diferents països, cal esmentar les seves obres L’esclavage dans l’Europe médiévale, Péninsule Ibérique, France 1955, Kolumbus 1962 i De Koloniale expansie in de XVe en XVIe eeuw 1975 És autor d’un gran nombre d’articles d’investigació, com La place de la Catalogne dans l’histoire commerciale du monde méditerranéen médiéval Revue des Cours et Conférences , 1937-38

Deixeble d’Henri Pirenne, formà part de l’escola històrica belga i estudià particularment la història econòmica i social de les ciutats a l’alta edat mitjana Professor a la Universitat de Gant del 1929 al 1961, és autor, entre altres obres, d' Étude sur le développement des villes entre Loire et Rhin au Moyen Âge 1943, Vlaanderen onder de eerste graven ‘Flandes sota els primers comtes’, 1944, Le féodalisme 1944, L’origine des rapports féodo-vassaliques 1958 i Lehnwesen im fränkischen Reich ‘El feudalisme al regne franc’, 1960

Introduït a la cort de Borgonya, fou escuder 1464 i, més tard, conseller del futur duc Carles el Temerari, el qual acompanyà en la Lliga del Bé Públic i en la primera expedició contra Lieja Lluís XI de França aconseguí que Commynes es passés a ell 1472, el nomenà conseller privat i camarlenc i li donà el principat de Talmond, el vescomtat de Thouars i la senescalia de Poitou 1476 Intervingué en el tractat de Picquigny 1475, dirigit contra el duc, i, mort aquest 1477, secundà personalment els plans de Lluís X, contra l’estat borgonyó Sota la regència d’Anna de França participà en la Guerre…

Milità en les forces del duc de Borgonya Secretari de Pierre de Brézé, a França Des del 1446 formà part de la casa ducal, i el 1455 fou nomenat cronista de Borgonya Fou capdavanter d’una escola literària borgonyona D’esperit independent, realista i observador, escriví la Chronique des Ducs de Bourgogne 1419-74, una de les millors del seu temps, Le Lyon Rampant, on qualificà Lluís XI de França amb un adjectiu que féu fortuna “aranya”, Le dit de vérité, Miroir de la Mort , entre altres obres polítiques i poètiques

Malgrat els precedents de Dextre, autor d’una Historia omnimoda , perduda, i d’autors com Agustí d’Hipona, Juli Africà, Eusebi, Jeroni, Pròsper d’Aquitània i Víctor de Tunis, Cassiodor, Orosi i Isidor de Sevilla, que segueixen la concepció cristiana universalista de la història, fou el francès Petrus Comestor el qui creà, amb la seva Scholastica historia ~1173, el tipus de crònica universal que féu fortuna a la baixa edat mitjana, a base dels llibres històrics de la Bíblia completats amb les Antiguitats judaiques , de Josep Flavi, i addicionats amb narracions de la mitologia i la història…