Resultats de la cerca

Exjesuïta i exvicari a París, atacà en les seves obres el clergat i la política colonial francesa, especialment en el llibre Histoire philosophique des deux Indes 1770 Perseguit per aquest motiu, abandonà França fins que fou nomenat diputat dels Estats Generals 1789 Aprovà el Directori, després d’haver criticat l’Assemblea Constituent

Doctor en dret Dirigí l’Archivio di Stato de Càller 1936-45 i collaborà a Archivio Storico Sardo , Studi Sardi , etc Fou catedràtic de paleografia 1936-57 i d’història a la Universitat de Càller Especialitzat en el darrer període català de Sardenya, ha publicat també obres generals, com La Sardegna 1931, La Sardegna attraverso i secoli 1952 i I sardi 1956

Frare carmelità, residí primerament al convent de Girona i, entre el 1380 i el 1387, assistí com a definidor de la província en capítols generals de l’orde És autor d’obres piadoses que restaren inèdites i de dues obres en llatí sobre els orígens de l’orde carmelità i sobre els seus membres i escriptors més importants que foren editades a Venècia el 1507 De institutione et gestis Carmelitarum peculiaribus libri X i De Viribus Illustribus Ordinis Carmelitarum

Professor a les universitats de Santiago de Compostella i de Valladolid, publicà nombrosos estudis sobre temes d’història i d’arqueologia romana peninsular mosaics, escultura, ceràmica, etc i generals Pintura helenística y romana, 1961, i dos llibres sobre Barcelona Las murallas romanas de Barcelona 1961 i Colonia Augusta Paterna Faventia Barcino 1964 Publicà també estudis sobre la vida social i econòmica d’Hispània, com ara Tessera hospitalis de Montealegre de Campos Valladolid 1988 i collaborà en la Nueva historia de España en sus textos 1977

Arxiver municipal de Girona 1939-79, es doctorà l’any 1946 amb la tesi La Biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta 1947 Fou secretari fundador, i després vicepresident, de l’Institut d’Estudis Gironins Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid 1946, de la de Bones Lletres de Barcelona 1950 i de la institució Fernando el Católico de Saragossa 1959 Entre els seus treballs destaquen El capítol de Girona i els Estudis Generals 1936 i La cultura a Girona, de l’Edat Mitjana al Renaixement 1979

Fou fundador de l’entitat Franciscàlia 1948, editor de la revista Estudios Franciscanos des de la represa 1948 i iniciador i director de la collecció “Critèrion” És autor de nombrosos articles en diverses revistes i d’obres com Reforma de Regulares a principios del siglo XIX 1943, Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears 1945, Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958 i El padre Bernardino de Manlleu 1962, Les corts generals de Pau Claris 1976, Un segle de vida caputxina a Catalunya 1978, Els caputxins a…

Comte de Cleonard Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez 1838, i ministre de la guerra 1840 La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio a fer desbancar Narváez com a cap de govern 19-20 d’octubre de 1849 Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España 1847 i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería…

Doctorat en dret per la universitat de Madrid i ordenat sacerdot de l' Opus Dei  1949, fou catedràtic d’història del dret de la Universitat de Navarra i de la de Saragossa, i director de l’Instituto de la Historia de la Iglesia, de la Universitat de Navarra Especialitzat en temes visigòtics, és autor de Huellas visigòticas en el derecho de la Alta Edad Media 1944, Las consecuencias del delito en el Derecho de la Alta Edad Media 1950, El poder real y la sucesión al trono en la monarquía visigoda 1962, La Iglesia en la España visigótica y medieval 1976 i Hispania y Zaragoza en la antigüedad…

Llicenciat en filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona Dirigí el Diario de Tarragona del 1881 al 1883 Fou elegit diputat provincial per la circumscripció Tarragona-el Vendrell el 1884 Dedicat de ple al conreu de la història, sobresortí per la rigorositat metodològica que emprà en la investigació i per l’objectivitat en la interpretació del document D’ací ve que, en termes generals, la seva obra sigui encara vigent, en especial els seus estudis medievals sobre la ciutat i les comarques tarragonines El 1901 fundà el Butlletí Arqueològic , òrgan de la Societat…

Fill de Pròsper de Bofarull i Mascaró Estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià als Estudis Generals de Barcelona Succeí el seu pare 1849 en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en el qual ja havia treballat com a oficial i sotsarxiver Inaugurà el nou local de l’arxiu a l’antic palau del lloctinent, el 1853, després de moltes dificultats i gràcies a l’aportació econòmica 50 000 ptes de tot Catalunya Des del 1860 prosseguí la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , de la qual foren publicats 23 volums sota la seva…