Resultats de la cerca

Doctor en lletres i professor, successivament a les universitats de Barcelona i Màlaga Participà en la Caputxinada 1966 i fou expulsat de la Universitat de Barcelona per motius polítics La seva obra rebé la influència de Jaume Vicens i Vives, de qui fou alumne Participà activament en moviments cristians de barri i en grups d’esquerra, com ara a les Forces Socialistes Federades, grup fundat el 1962 Entre altres obres sobre la ideologia i els moviments socials i polítics dels segles XIX i XX, publicà L’era industrial a Espanya 1961, Rodes de molí 1964, Federalismo y revolución Las…

El seu pensament influí profundament en la vida cultural portuguesa contemporània D’ideologia liberal —s’exilià el 1926—, formà una escola crítica en la qual es palesa la influència de la generació del 1870, que ell estudià a fons Escriví Ensaios 8 vols, 1928-58, Breve Interpretação da História de Portugal publicada originalment en castellà el 1929 i traduïda al portuguès el 1972

Llicenciat en dret a Madrid, amplià estudis a Oxford i a Berlín Dedicà atenció especial a la història de la corona catalanoaragonesa, i publicà estudis com Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval 1950, Cerdeña hispánica 1960, Nápoles hispánico 1965, Historia del pensamiento político catalán 1965, etc També publicà El hegelismo jurídico español 1944, El reino de Galicia 1966 i manuals universitaris Les seves interpretacions reflecteixen una ideologia tradicionalista

Fill del donzell Joan Francesc de Safont-Cella i Pau, fou el darrer representant d’aquesta família de Besalú Benedictí, fou abat de Sant Pau del Camp Fou catedràtic de psicologia, ideologia i lògica a la Universitat de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1835 i hi llegí una Memoria sobre los condes de Besalú en tres parts 1840-45 És autor també d’una Breve historia de la vida de los principales filósofos

Conseller 1967-71 per a les esglésies de la Reforma al secretariat romà per a la unitat dels cristians, bon coneixedor de Luter, es dedicà després a l’estudi del concili I del Vaticà El 1977 publicà Pius IX 1846-1878 Päpstliche Unfehlbarkeit und I Vatikanisches Konzil Dogmatisierung und Durchsetzung einer Ideologie ‘Pius IX, 1846-1878 La infallibilitat papal i el concili I del Vaticà Dogmatització i imposició d’una ideologia’, que rebé una dura rèplica del Vaticà

Fou professor a les universitats de Kiel 1812, Göttingen 1829, on defensà la constitució de Hannover enfront del rei Ernest August, i Bonn 1842 Partidari del moviment nacionalista i de la unitat alemanya, fou membre de la Frankfurten Nationalversammlung 1848-49 En esclatar la revolució del 1848 inspirà el manifest dels professors de Bonn a favor de l’hegemonia prussiana La seva ideologia nacionalista i liberal, però no democràtica, es manifesta en les seves obres històriques i teòriques

Llicenciat en llengua i civilització i doctorat en història per la Sorbona, ha treballat com a professor d’història a Rabat, Los Angeles, Harvard i París Actualment és professor d’història moderna i historiografia de la Universitat Mohamed V de Rabat Durant el mandat de Hassan II fou conseller d’afers estrangers i representant del Marroc a la UNESCO Ha publicat en àrab La ideologia àrab contemporània 1967, Els àrabs i l’esperit històric 1973, L’Islam àrab i els seus problemes 1984 i Islam i història 1997 L’any 2000 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya

Deixebla de Jaume Vicens i Vives S'ha especialitzat en l’estudi de les faccions polítics de Barcelona a la baixa edat mitjana Ha publicat La ideología de la “Busca” 1955, La proyectada reforma del gobierno municipal de Barcelona año 1386 1962, "La Busca” Aspectos de la reforma municipal de Barcelona 1965, Una familia barcelonesa los Deztorrent 1964, Crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV en dos volums, 1973, Barcelona a mediados del siglo XV Historia de una crisis urbana 1976, Els orígens medievals de la Seu d’Urgell 1979, La caritat privada i les institucions…

Fou professor visitant a Torí, l’Havana, París i a la Universitat del País Basc, i exerceix actualment a la Universidad Complutense de Madrid com a catedràtic d’història del pensament polític Especialitzat en història del pensament polític contemporani, dirigeix la revista Estudios de Historia Social des del 1977 Entre les seves publicacions destaquen Socialismo utópico español 1970, La ideología liberal en la Ilustración española 1970, La utopía anarquista bajo la Segunda República 1973, El fourierismo en España 1975, Federalismo y reforma social en España 1840-1870 1975, amb Juan JTrías,…

Catedràtic d’història moderna a la Universitat de Girona, les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la Catalunya moderna En els darrers temps, ha dirigit la recerca a l’estudi de la història de la família, la ideologia política de les classes populars, l’anàlisi del paisatge, la cartografia, la geografia, la geopolítica, l’evolució de la draperia i la manufactura amb relació als canvis de l’estructura econòmica en certes regions catalanes durant els s XVI i XVII Entre els seus llibres cal destacar Els bandolers, segles XVI-XVII 1991, Nyerros i cadells bàndols i bandolerisme a la…