Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Jordi Casassas i Ymbert

Jordi Casassas i Ymbert
© CRAI de la Universitat de Barcelona
Historiografia
Historiador.
Feu els estudis de llicenciatura i doctorat 1977 a la Universitat de Barcelona, de la qual des del 1990 és catedràtic d’història contemporània i director del departament homònim Fou codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català Ha estat un dels pioners de les recerques en història cultural contemporània a Catalunya, la qual cosa el portà a fundar, el 1991, el Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intellectuals La seva obra s’ha centrat en l’estudi del món intellectual català des del segle XIX fins a la Guerra Civil Espanyola Ha publicat una amplíssima bibliografia…
Christopher Hill
Historiografia
Historiador anglès.
El 1938 ingressà com a professor del Balliol College d’Oxford fins a la seva jubilació el 1977 Fou un dels membres més destacats de la historiografia marxista britànica aplegada entorn de la revista Past and Present La major part de la seva prolífica obra estigué dedicada a l’estudi de la revolució anglesa del 1640, dins la qual seguí una evolució intellectual que el dugué d’una anàlisi basada en les condicions materials i socials a una altra on s’accentuaven els motius ideològics i les mentalitats Entre les seves obres destaquen The English Revolution, 1640 1940, Century of Revolution, 1603…
Benet Pons i Fàbregues
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Política
Polític, historiador i arxiver.
Advocat, la seva activitat política anà molt unida a una tasca periodística Ja el 1869 creà El Eco de la Juventud Fou un dels caps de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes en 1881-83, organitzà alhora la Lliga de Contribuents de les Balears i fundà i dirigí els diaris El Comercio 1880-83, La Autonomía 1883-84 i Las Baleares 1890-96 Fou un dels pocs intellectuals mallorquins que mantingué una estreta relació amb el moviment obrer, especialment influent respecte a la Unió Obrera Balear 188186 i a l’Ateneu Obrer Mallorquí 1890-92 /> A partir del 1894 treballà…
Manuel Martí i Saragossà
Història
Historiografia
Erudit.
Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…
, ,
Miquel Tarradell i Mateu
Miquel Tarradell i Mateu
© AVUI/J.LOSADA
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
La Guerra Civil Espanyola impedí que arribés a la universitat en el moment que li corresponia per edat, però el 1940, a vint anys, es matriculà a la Universitat de Barcelona Feu els estudis de filosofia i lletres, en la secció d’història, i els acabà l’any 1944 amb premi extraordinari Fou deixeble de les dues figures principals del camp de la prehistòria i de l’arqueologia a Catalunya, Lluís Pericot i Martín Almagro Amb el primer collaborà, essent encara estudiant, en diverses campanyes en els dòlmens empordanesos, i hi mantingué una amistat de per vida Amb el segon tingué una relació més…
Jordi Ventura i Subirats
Historiografia
Historiador.
Diplomat en ciències empresarials als EUA, doctor en història a Barcelona i llicenciat en periodisme, fou membre de l’Institut d’Estudis Occitans Professor a la Universitat de Barcelona, residí als EUA —on tingué molta relació amb grups intellectuals i religiosos de primer rengle—, Occitània i Veneçuela Especialitzat en catarisme i qüestions valdeses, féu aportacions substancials al coneixement d’aquests temes en obres com Pere el Catòlic i Simó de Montfort 1960, assagístic i crític, Alfons el Cast, el primer comte rei 1961 i Els heretges catalans 1963, síntesi historicoreligiosa, i…
Tony Robert Judt
Historiografia
Historiador britànic.
De pares jueus russos no religiosos, el 1969 es graduà en història a Cambridge, on també completà el doctorat el 1972 Posteriorment fou professor d’història moderna de França fins el 1978 Després d’una estada a la Universitat de Califòrnia, retornà a la Gran Bretanya el 1980 i fou professor de ciències polítiques a la Universitat d’Oxford fins el 1987, que passà a la Universitat de Nova York, on ocupà la càtedra Erich Maria Remarque d’estudis europeus Escriví diversos llibres sobre l’Europa contemporània, especialment sobre l’esquerra francesa de la postguerra Socialism in Provence 1871-1914…
Emili Grahit i Papell
Historiografia
Política
Dret
Historiador, advocat i polític liberal.
Fill d’un agent de negocis que fou alcalde de Girona Estudià dret a Barcelona, on fou membre de la societat La Jove Catalunya i collaborador de La Renaixença , que li publicà l'article “Memòria sobre la vida i obres de l’escriptor geroní Francesc Eiximenis” 1873 Acabada la carrera 1871, milità en el partit liberaldinàstic i exercí d’advocat a Girona, d’on fou alcalde 1887-89 i 1890-91 D’aquella etapa deixà unes memòries inèdites, que es publicaren el 2002 Pertanyé com a corresponent a la Real Academia de la Historia i a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en la fundació, …
Pere Anguera i Nolla

Pere Anguera i Nolla
© Família Anguera
Historiografia
Literatura catalana
Poeta i historiador.
Professor de la Universitat Rovira i Virgili, d’on era catedràtic des del 1992 Començà conreant la poesia i és autor de diversos llibres com Llibre de sonets 1978 i Els dies durs 1979 Especialitzat en el segle XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme És autor de les obres La burgesia reformista Reus en els fets de 1868 1980, Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX 1982, Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873 1985, Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868 1983, A bodes em…
,
Francisco María Tubino y Oliva
Historiografia
Polític i historiador.
De família humil, participà en la campanya d’Àfrica 1859-60 Residí molt temps a Sevilla, on inicià una carrera política que el feu un dels capdavanters del federalisme i hi dirigí La Andalucía 1870, que aconseguí una certa repercussió a escala estatal Publicà també assaigs com Estudios contemporáneos 1865, i un interessant fullet, Patria y federalismo 1873 Posteriorment residí a Madrid i, retirat de la política, es dedicà només a la investigació, sobretot artística i literària, i al debat intellectual, tot manifestant-se darwinista i positivista Havia dirigit a Madrid la interessant Revista…
,