Resultats de la cerca

Escriví un compendi d’història imperial titulat Caesares comprèn des d’Octavi August fins a Constanci És una història feta des d’un punt de vista biogràfic

Fill de l’orador Teòcrit, fou seguidor de Demòcrit i mestre d’Anaxarc Acceptà, en l’obra Περì ϕύσεως ‘Sobre la natura’, elements de l’escola d’Elea i de la doctrina de Demòcrit S'ocupà de l’explicació dels fenòmens atmosfèrics i de la prehistòria troiana Τρωïκά i, probablement, de la jònica Ιωνικά

Deixeble de Polícrates, és cèlebre per les seves crítiques en la línia dels sofistes contra Isòcrates, Plató i, sobretot, Homer l’obra contra aquest, en nou llibres, li valgué el malnom de ‘Ομηρομάστιξ, ‘assot d’Homer’ És autor també d’una història sobre Amfípolis, des de la teogonia fins a la mort de Filip II de Macedònia

Les seves Històries d’Alexandre foren unes de les obres sobre Alexandre més llegides a l’antiguitat, anteriors probablement a les de Ptolemeu i Aristobul

Passà al servei de Felip IV de Castella 1629 Enviat als Països Baixos amb els terços portuguesos, participà en la batalla naval de les Dunes 1639, i el 1640 fou incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, que li confià la tasca de cronista de la guerra dels Segadors Assistí a la derrota castellana de Montjuïc gener del 1641 poc després, fou pres acusat de revoltar els portuguesos enrolats en l’exèrcit castellà Alliberat per manca de proves, fugí a Portugal i es posà al servei de Joan IV, el nou rei portuguès Anà a Londres a negociar el tractat angloportuguès 1642 poc després…

Catòlic d’esperit tolerant, estigué al servei d’Enric III i Enric IV Fou un dels redactors de l' edicte de Nantes 1598 Escriví Historia sui temporis 1604-08 i fou un gran bibliòfil

Director general de duanes Publicà Las mujeres del rey DPedro I de Castilla 1910, La muerte de DBernardo de Cabrera 1911, Enrique IV 1912 i El monasterio de religiosas benedictinas de San Pelayo el Real de Oviedo 1913

Anà a Egipte vers el 59 aC És autor d’una Biblioteca històrica , en 40 volums, conservada incompleta, la qual, tot i ésser molt desigual, conté dades d’interès relatives a l’Egipte dels segles V i IV aC

Ensenyà a la Universitat de Salamanca i fou conseller jurídic dels Reis Catòlics i de Carles I Recopilà les lleis i pragmàtiques dels regnats anteriors Escriví una Crónica de Enrique IV , la seva obra més important, Anales breves i Avisos a Carlos V

Net de l’emperador Enric IV, fou abat del monestir de Morimond i bisbe de Freising Assistí a la segona croada i fou conseller polític de Frederic I Barba-roja, el qual enaltí a Gesta Friderici imperatoris Escriví també Chronica sive historia de duabus civitatibus