Fill de l’orador Teòcrit, fou seguidor de Demòcrit i mestre d’Anaxarc. Acceptà, en l’obra Περì ϕύσεως (‘Sobre la natura’), elements de l’escola d’Elea i de la doctrina de Demòcrit. S'ocupà de l’explicació dels fenòmens atmosfèrics i de la prehistòria troiana (Τρωïκά) i, probablement, de la jònica (Ιωνικά).