Resultats de la cerca

Donà una gran importància a la teoria econòmica i a l’estadística com a base per a argumentar la història econòmica Professor d’economia a Estocolm, fou partidari del liberalisme econòmic i es mostrà ortodox en qüestions fiscals i monetàries, recomanant la tornada al patró d’or Amb BOhlin donà una explicació del comerç internacional basada en l’escassetat i l’abundància relativa La seva obra més important és Mercantilism 1931

Diputat whig a la Cambra dels Comuns 1830, contribuí a la reforma parlamentària del 1832 Fou secretari de la guerra 1834-41, i el 1857 fou nomenat baró És autor d’ History of England from the Accession of James the Second 1849-61, on demostra el seu liberalisme Entre el 1825 i el 1844 publicà a l’ Edinburgh Review articles sobre història i literatura, aplegats en el volum Critical and Miscellaneous Essays 1843

Era germana del sociòleg Manuel Castells Professora d’història contemporània de la UAB i membre associat de l’Institut de la Revolució Francesa de París-I Sorbona Especialista en història europea del període 1789-1848 Se centrà en l’estudi del liberalisme europeu, la Revolució Francesa i la revolució liberal a Espanya Entre les seves publicacions destaquen La utopia insurreccional del liberalismo Torrijos y las conspiraciones liberales de la década ominosa 1989, La revolución francesa, 1789-1799 1997, juntament amb Antoni Moliner, Crisis del Antiguo Régimen y Revolución Liberal…

Del 1813 al 1820 viatjà per Europa i, de retorn a Florència, es dedicà a promoure obres culturals Fundà Antologia 1821 i Guida dell’Educatore 1836 contribuí a la fundació del Giornale Agrario Toscano i, el 1829, a la fundació de la primera casa d’estalvi de Florència Fou protector del Risorgimento i partidari del liberalisme moderat d’Azeglio Promulgat l’estatut del 1848, i obert el Parlament, fou elegit senador i després president del consell 17 d’agost-27 d’octubre Proclamada l’annexió de la Toscana al regne de Sardenya, fou de nou senador 1860 És autor, entre altres obres, de…

Educat a la Gran Bretanya i França, obtingué un màster en literatura per la Universitat de Cambridge 1954 Fou professor a la Universitat de Cambridge 1953-54 i a les nord-americanes d’Alberta 1954-55 i Iowa 1955-56 Nomenat catedràtic de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, el 1956, des del 1993 fou professor emèrit Especialista en història de França i en el procés de decadència del liberalisme que propicià l’ascens del feixisme, com també en la cultura d’elit i popular de la fi del sesgle XIX i principi del XX, entre els seus llibres destaquen Action Française 1962,…

Catedràtic a les universitats de Salamanca 1969-69 i Autónoma de Madrid des del 1960, se centrà sobretot en l’estudi tant de l’Antic Règim com dels orígens, la configuració i el caràcter del liberalisme espanyol Los afrancesados 1953, La España de Fernando VII 1968, La burguesía revolucionaria 1974, Los ferrocarriles en España 1844-1943 1978, Antiguo Régimen y revolución liberal 1979, El modelo constitucional español del siglo XIX 1979, La hacienda del Antiguo Régimen 1982, La monarquia española 1999, Vidas en tiempo de crisis 1999 i  Las Cortes de Cádiz 2003 Dirigí diverses…

Especialitzat en història intellectual i cultural, es llicencià a la Universitat de Columbia 1936 i es doctorà a la de Harvard 1950 Fou membre de l’Oficina de Serveis Estratègics dels EUA 1941-46, i professor a les universitats de Wesleyan 1946-60, Califòrnia 1960-69, a Berkeley i Princeton 1969-80, de la qual fou professor emèrit Fou membre, també, de l’Acadèmia Nord-americana d’Arts i Ciències Publicà, entre altres estudis, German Social Democracy 1905-1917 1955, Kandinsky in Munich, 1896-1914 1982, Gustav Mahler Formation and Transformation 1991 i Thinking with History Explorations in the…

Estudià a la Philips Exeter Academy i es graduà a Harvard 1938, universitat en la qual exercí la docència del 1946 al 1961 Aquell mateix any, fou escollit a l’American Academy of Arts and Letters Durant la Segona Guerra Mundial ocupà els càrrecs d’oficial d’informació militar i d’oficial de serveis estratègics Fou un dels fundadors de l’organització American for Democratic Action, i es mostrà sempre actiu a favor del partit demòcrata, escrivint, entre d’altres, nombrosos discursos per a les eleccions presidencials Se'l considerà la veu del liberalisme dels Estats Units durant la…

Vida i obra Fou eclesiàstic i mestre d’escola L’any 1855 fou ordenat de prevere Cursà estudis de magisteri i fou director de l’escola d’Establiments 1860-87 i cofundador de la publicació El Magisterio Balear El 1885 s’encarregà d’organitzar l’ajuda a les persones afectades per una greu inundació a l’Horta Sóller El 1887 tornà a Sóller, on fou un dels impulsors del Banc de Sóller 1890 i un dels fundadors i el primer president de l’empresa El Gas, SA 1892 també fundà el Sindicat Agrícola Solleric Collaborà tant en la premsa mallorquina com en les publicacions especialitzades BSAL…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…