Resultats de la cerca

Nascut en el si d’una família vinculada al món intellectual i artístic —el seu avi, Josep Massot i Planes , músic, es dedicà a recopilar el cançoner popular de Mallorca, que Massot i Muntaner publicà el 1984 Cançoner musical de Mallorca —, de petit tingué contacte amb l’ambient literari de l’illa a partir de les lectures dels seus principals autors i dels contactes que la família hi tenia a partir d’un saló literari que la seva tia àvia, poeta, mantingué durant els anys més tèrbols del franquisme, i que fou freqüentat, entre d’altres, per Maria Antònia Salvà El 1958 inicià estudis de …

Fill de Joaquim Rubió i Ors Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on tingué per mestres M Milà i Fontanals, FX Llorens i Barba, i per condeixeble M Menéndez y Pelayo El 1878 es doctorà a Madrid El 1880 fou nomenat auxiliar de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona El 1885 obtingué la càtedra de literatura general a la Universitat d’Oviedo, i el mateix any, per concurs, fou traslladat a la de Barcelona per cobrir la vacant de Milà i Fontanals Fou nomenat membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de…

Es llicencià en lletres a Barcelona 1916, conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós , 1935 El Palau Reial de Palamós , 1936 Los Pallarès en la historia de Palamós , 1948, Girona La Força Vella de Girona en 1462…

Degà de la facultat de lletres de Clarmont d’Alvèrnia De vegades superficial i amb mentalitat oficialista, tingué, però, el mèrit d’haver encetat temes inèdits d’història institucional La Junte Supérieure de Catalogne , 1910 Le Conseil de Castille au XVIIIe siècle , 1902 L’Espagne de l’Ancien Régime , edició ampliada, 1925-28 A més de nombrosos articles sobre arxivística, història eclesiàstica i de l’art i la literatura, cal assenyalar, també, les obres Don Carlos d’Aragon, prince de Viane 1889, Barcelone et les grands sanctuaires catalans 1910, La Catalogne de 1808 à 1812 1911…

Arxiver 1889 de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans Ensenyà paleografia i arqueologia a la facultat de lletres de Bordeus Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans Són remarcables l' Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon au Moyen Âge 1891, L’art religieux du Roussillon , traduït al català per Jaume Massó i Torrents Barcelona, 1901, L’archéologie du moyen âge et ses méthodes, études critiques 1900, La coutume d’…

Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid Auxiliar de les oficines lexicogràfiques de l’IEC, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló Collaborà a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya , i fou redactor literari de La Veu de Catalunya Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona, publicà treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana edició de Torsimany de Lluís d’Averçó 1956, La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia 1962, en collaboració, les Obres en…

Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic Membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1879 i, després, del Centre Excursionista de Catalunya, féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d’art i d’arqueologia L’any 1911 fou nomenat president de la Secció d’Arqueologia i Història i el 1925 li fou concedida la Medalla d’Or de l’entitat Dirigí 1892-1917 la Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l’Ateneu Barcelonès 1903 i de l’Acadèmia de Bones…

Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona 1905-07 Collaborà amb Giner de los Ríos i dirigí 1910 la secció de lexicografia del Centro de Estudios Históricos Fou catedràtic d’història de la llengua espanyola de la Universitat de Madrid 1915-39 En temps de la segona República fou ambaixador a Berlín El 1939 s’exilià fou catedràtic a Princeton Tractà especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constellació hispànica” Entre les seves nombroses publicacions a part les collaboracions a la Revista de Filología Española , de la qual fou…

Muller de Josep MMillàs i Vallicrosa Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921 Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma 1933 Publicà importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalanoaragonesa al s XV a Sefarad i altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I En torno a la redacción del acta de Caspe , 1957 La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera , 1962-63 El 1946 publicà una edició crítica d' El cancionero de palacio , i el 1956, en collaboració amb…

Catedràtic de la facultat de filosofia i lletres de Saragossa, de la qual fou també degà Especialista en història de Navarra i d’Aragó, i més concretament, dels temps de la dinastia pamplonesa, té una bibliografia molt extensa, iniciada amb Notas para la formación de las familias de fueros de Navarra 1933 i El fuero general de Navarra traducido al euskera 1935, dins la qual es destaquen sobretot Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro 1946-52 i la seva important collaboració, corresponent a l’edat mitjana, en la Historia general de la humanidad , dirigida…