Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Alessandro D’Ancona
Historiografia
Literatura
Crític i historiador de la literatura.
Dirigí el diari florentí “La Nazione” Nomenat professor de literatura a la Universitat de Pisa 1860, en poc temps esdevingué un dels mestres més importants del mètode històric i crític Entre les seves obres cal destacar el recull de les Sacre rappresentazioni dei secoli XIV-XVI 1873, Le origini del teatro in Italia 1877, La poesia popolare italiana 1878 i Scritti danteschi 1913
Scipione Ammirato
Historiografia
Historiador italià.
Seguí la carrera eclesiàstica, i com a historiògraf de la cort de Cosme I de Mèdici escriví la monumental obra Istorie Fiorentine 1600-41, seguint un mètode analític i documental Cal notar també, d’entre les seves obres, els Opuscoli , recollits i publicats entre el 1637 i el 1642, i Discorsi sopra Cornelio Tacito 1574, obra política, influïda per les idees de la Contrareforma
Corneli Nepos
Historiografia
Literatura
Poeta i historiador romà.
Fou amic de Catul i de Ciceró, i sembla que visqué allunyat de la vida pública Després d’una primera etapa de poeta, es dedicà exclusivament al gènere biogràfic i a la història, que conreà amb un mètode retòric i anecdòtic D’entre les seves obres es destaca De viris illustribus , conservada fragmentàriament i on, seguint el criteri que després adoptaria Plutarc, comparava les vides de personatges grecs i romans
Theodor von Sickel
Historiografia
Escriptura i paleografia
Historiador i paleògraf alemany.
Professor de la Universitat de Viena 1866, fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici 1883-1901 Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi 1858-82, Acta regum et imperatorum Karolinorum 1867, així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III Monumenta Germaniae Historica , 1878-93
Ramón Menéndez Pidal
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i historiador.
Doctor en filosofia i lletres per Madrid 1893, es consagrà a l’estudi de l’èpica medieval Poema del Cid, 1895 Leyenda de los Infantes de Lara , 1896 Catedràtic a la Universitat de Madrid 1899, emprengué l’estudi rigorós de les cròniques medievals Crónicas generales de España , 1898, s’interessà pels aspectes sincrònics de la llengua i s’inicià en la dialectologia Notas sobre el bable , 1899, que ja mai més no deixà de banda La seva gran obra, Cantar de Mio Cid , en tres volums 1908-12, recuperà el poema per al futur i constitueix un estudi capital de la llengua castellana de l’època tornà…
Pròsper de Bofarull i Mascaró
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Estudià filosofia i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà a la d’Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León El 1814 fou nomenat arxiver de l’Arxiu de la corona d’Aragó, a Barcelona, i el 1818 obtingué la consideració de director amb…
Eric John Hobsbawm
Historiografia
Historiador britànic.
Procedent d’una família jueva de pare britànic i mare austríaca que s’establí a la Gran Bretanya el 1933, estudià a la Universitat de Cambridge i des del 1947 fins a la jubilació 1982 fou professor del Birkbeck College de la Universitat de Londres, del qual fou nomenat posteriorment professor emèrit i president El 1978 fou elegit membre de la British Academy El 1936 s’afilià al Partit Comunista i donà suport públicament a l’URSS, bé que des de les revoltes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 fou cada cop més crític envers els sistema soviètic, i als anys setanta donà suport a l’…
Tucídides
Historiografia
Historiador grec.
Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot, mostra en la seva…
John Huxtable Elliott

John Huxtable Elliott
© Faculty of History. University of Oxford
Historiografia
Historiador anglès.
Ingressà 1943 amb beca al prestigiós Eton College, on cursà estudis de llengües clàssiques i modernes, i després del servei militar anà a la Universitat de Cambridge, on obtingué la llicenciatura i el doctorat en història 1955 amb una tesi sobre la política centralitzadora del comte duc d’Olivares A partir d’aleshores endegà una llarga trajectòria acadèmica com a professor d’història i investigadora, començada al Trinity College de Cambridge 1956-67, continuada al King’s College de la Universitat de Londres 1968-73 i a l’Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey, EUA 1073-90, i…
,
Rafael Altamira i Crevea

Rafael Altamira i Crevea
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia
Dret
Jurista, historiador, pedagog i polígraf.
Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…
,