Resultats de la cerca

Doctor en drets Fou fet cavaller el 1591 i noble el 1592 És autor d’un recull d’elogis de la vida i l’obra de Ramon Llull Observata a variis auctoribus de B Raymundo Lull de martyrio et cultu , continuat per AR Pasqual i Bonaventura Serra el 1612 declarà en el procés de beatificació de Ramon Llull Deixà també manuscrits una Història del regne de Mallorca , perduda, un nobiliari mallorquí Cases de cavallers d’aquesta isla de Mallorca , illuminat amb escuts, i diversos volums de transcripció de documents i notícies històriques D’altra banda, feu algunes incursions en el camp de…

Advocat, la seva activitat política anà molt unida a una tasca periodística Ja el 1869 creà El Eco de la Juventud Fou un dels caps de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes en 1881-83, organitzà alhora la Lliga de Contribuents de les Balears i fundà i dirigí els diaris El Comercio 1880-83, La Autonomía 1883-84 i Las Baleares 1890-96 Fou un dels pocs intellectuals mallorquins que mantingué una estreta relació amb el moviment obrer, especialment influent respecte a la Unió Obrera Balear 188186 i a l’Ateneu Obrer Mallorquí 1890-92 /> A partir del 1894 treballà…

Vida i obra Fill d’una família de pagesos acomodats, cursà el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Balears El 1873 començà el batxillerat en arts El 1880 es traslladà a Madrid per cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres, i, a l’Escola Superior de Diplomàtica, les assignatures de bibliografia, arqueologia i ordenació de biblioteques i museus Posteriorment es desplaçà a Barcelona per cursar la carrera de dret Fou soci de l’Acadèmia de Dret de Barcelona febrer del 1878, i membre adjunt del consistori dels Jocs Florals de Barcelona abril del 1879 Guanyà per oposició una plaça…

Estudià a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de Palma —on fou deixeble de Faust Morell, en el taller del qual continuà treballant després de la seva mort—, i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid 1893 De nou a Mallorca, es dedicà a la pintura de paisatges, de temes religiosos i destacà en els retrats de personatges illustres Fou un fidel representant del realisme acadèmic i de les darreres ramificacions del Noucentisme a Mallorca Collaborà en el diari La Almudaina i en el BSAL Fou membre de la Real Academia de la Historia des del 1923 i professor auxiliar de dibuix…

Fill de mallorquí i de francesa, estudià a la Universitat de Toulouse-Le Mirail, on es graduà 1949 i desenvolupà la carrera acadèmica 1956-90, i de la qual fou rector en 1978-80 Amb tesi doctoral Valladolid au siècle d’or 1967 es convertí en un dels historiadors més destacats en l’estudi de l’edat moderna dels regnes de la corona espanyola Destaquen entre les seves obres Le XVI siècle , amb Jean Jacquart 1972, L’homme espagnol Attitudes et mentalités du XVIe au XIXe siècle 1975, Lexique historique de l’Espagne, XVIe-XXe siècle 1976, L’Inquisition espagnole, XVe-XIXe siècles, com a director…

Teatí des del 1947, el 1956 s’ordenà prevere Cursà estudis de teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i a la de Comillas de Madrid El 1976 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona Professor d’història de l’art a la Universitat de les Illes Balears 1982-84, el 1987 ingressà com a membre corresponent a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Mallorca 1989, de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics,…

És conegut com Damià Ferrà-Ponç , nom amb què signa les seves obres, per diferenciar-se del seu cosí, el també historiador de la literatura, poeta i polític Damià Pons i Pons Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona És doctor 1997 en filologia catalana, catedràtic d’institut i professor a la Universitat de les Illes Balears, i exerceix la crítica literària a la premsa cultural El Mirall , Serra d’Or , Randa , Latitud 39 , Lluc , revista de la qual fou director en dues èpoques, 1994-98 i 2004-08 i diària Ara Balears , Última Hora , Diari de…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…

Vida i obra Fill d’una família de la burgesia barcelonina, el pare, Antoni M Batllori de Orovio, era fabricant tèxtil i llicenciat en filosofia i lletres, i reuní una ben nodrida biblioteca i una important collecció d’art La mare, Paula Munné de Escauriza, era nascuda a l’Havana, motiu pel qual la llengua familiar dels Batllori era el castellà Entre les amistats de la família destaca la de l’historiador i sacerdot jesuïta Ignasi Casanovas 1872-1936, que fou director espiritual dels pares Acabats els estudis de batxillerat, que realitzà al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp, entrà a la…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…