Resultats de la cerca

Autor de Sucesos generales de la Isla y Reyno de Sardeña manuscrit datat de 1677-84, que arriba fins al 1325, i d’una Historia cronológica y verdadera de todos los sucesos y cosas particulares sucedidas en la Isla y Reyno de Sardeña del año 1637 al año de 1672 també manuscrita

Conservador de la biblioteca de Perpinyà, el 1820 publicà Recherches sur la voie de Rome en Espagne à travers le Roussillon , i el 1822 unes relacions històriques sobre la febre groga de Barcelona del 1821 El 1835 publicà Histoire du Roussillon comprenant l’histoire de Majorque Deixà manuscrit Mélanges historiques sur l’ancienne province du Roussillon Arxiver de Toló 1840, publicà una guia del Rosselló 1842 i l’obra L’Egypte pharaonique 1846

Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002

Sacerdot, féu estudis filològics i fou cridat a dirigir la biblioteca dels Este 1700, sense que deixés la seva activitat pastoral Investigador, amb una metodologia precisa i rigorosa, publicà obres monumentals, com Rerum italicarum scriptores , en 24 volums 1723-38, Annali della storia d’Italia , en 12 volums 1744-49 i Antiquitates italicae medii aevi , en 6 volums 1738-43, Home de cultura enciclopèdica, també escriví altres tractats que es feien ressò de la problemàtica europea contemporània, estudià el camp de la literatura i de l’art i descobrí un manuscrit que contenia el…

Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó  a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…

Es doctorà el 1912 amb un treball sobre cirurgia de la tuberculosi pulmonar i, el 1913, practicà un dels primers pneumotòraxs fets a Espanya, amb un aparell de la seva invenció Des del 1914 alternà l’exercici de la medicina amb la tasca d’historiador Des del 1924 fou membre de la junta del Museu-Biblioteca d’Olot, institució de la qual fou posteriorment director i des d’on exercí una notable labor cultural Durant la guerra civil de 1936-39 salvà una part important del patrimoni artístic de la ciutat com la imatge de la Mare de Déu del Tura Exiliat el 1939, en tornar, el 1940, fou detingut Des…

Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí , a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del teatre romà de…

Ciutadà honrat de Barcelona Fill d’Esteve de Corbera, estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Censurà la Sentencia poética en el certamen celebrat el 1618 a Barcelona, i elogià el seu autor Vicent de Moradell Deixà inacabada l’obra, en castellà, Cataluña ilustrada , que fou publicada més tard a Nàpols 1678 gràcies a Rafael de Vilosa i completada pel carmelità José Gómez de Porres Conté una descripció geografica economica i eclesiàstica del Principat, una relació…

Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…

Vida Fill d’Albert Dameto i Descatllar, senyor de Bellpuig El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús i fou destinat a Barcelona, Calataiud i Saragossa deixà l’orde 1614 i tornà a Mallorca 1615, on pledejà contra Isabel Font, vídua del seu oncle Nicolau a qui el pare de Joan havia deixat l’herència paterna, de la qual finalment obtingué la finca Les Tanquetes, que formava part del rafal de Son Dameto El 1621 es doctorà en dret el 1631 fou nomenat cronista general del regne de Mallorca pel Gran i General Consell El 30 d’abril de 1630 Dameto els jurats i els síndics clavaris de la…