Resultats de la cerca

Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València És autor de diverses colleccions de documents Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador , en set volums, de nombroses traduccions de l’àrab com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región Novedades y modificaciones 1970

És autor d’una història musulmana del Magrib i d’Al-Andalus Kitāb al-Bayān al-Mugrib fī aḫbār mulūk al-Andalus wa-l-Maġrib , ~1311 fins a la conquesta de Marràqueix pels benimerins 1269

Es doctorà en dret i filosofia i lletres i el 1882 s’inicià en els estudis àrabs, sota el mestratge de F Codera Fou catedràtic d’àrab a Saragossa 1887-1905, on collaborà activament en la Revista de Aragón , i catedràtic d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 La seva obra s’ocupà de la història social i cultural de l’islam de la península Ibèrica i de les seves possibles influències en els regnes cristians peninsulars Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana 1896, Orígenes del Justicia de Aragón 1897, Orígenes de…

Fill del cònsol britànic a Mallorca Alan Hillgarth, mantingué una estreta vinculació amb l’illa, on el seu pare adquirí el 1930 la finca de son Torrella, a Santa Maria del Camí, localitat de la qual fou nomenat fill adoptiu l’any 2019 El 1950 es graduà en filosofia per la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1957 amb la tesi The prognosticum of St Julian Nomenat senior research fellow al Warburg Institut de Londres 1959-62, posteriorment exercí la docència a les universitats de Texas 1964-65 i Harvard 1965-70 i al Boston College 1970-77 Des del 1977 fins a la jubilació 1995 fou…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…