Resultats de la cerca

Fou cronista oficial de la seva ciutat, sotspresident de l’Institut d’Estudis Empordanesos i director de l’Escola d’Arts i Oficis Publicà la monografia Llibre de Figueres 1962

Fou el primer alcalde democràtic de la Primera República 1873 El seu govern es caracteritzà per la lluita contra la corrupció Publicà un llibre de testimoni, La República en Barcelona 1896 Escriví també Mendicidad y beneficencia en Barcelona 1903 i Contribució a la història dels antics gremis dels arts i oficis de la ciutat de Barcelona 1915-18

Doctor en ciències exactes per la Universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l’Escola d’Arts i Oficis de València Fundà i dirigí les revistes “Esto Vir” i “Cultura Valenciana” 1926-31, dedicada sobretot a estudis relacionats amb l’art i les lletres autòctones, de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vicepresident…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró Treballà en la restauració artística al Museu d’Art de Catalunya, en el Servei de Monuments de la Diputació i en el departament d’arqueologia de la Universitat de Barcelona Amb tot, les seves recerques i treballs se centren sobretot a Mataró, d’on fou Comissari d’Excavacions arqueològiques i on dirigí el Museu d’Història i Arqueologia de la Ciutat És autor de nombroses publicacions illustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus, que són un model d’exactitud i metodologia Cal destacar Notes històriques de Mata 1933, Orígens i fets…

Estudià a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de Palma —on fou deixeble de Faust Morell, en el taller del qual continuà treballant després de la seva mort—, i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid 1893 De nou a Mallorca, es dedicà a la pintura de paisatges, de temes religiosos i destacà en els retrats de personatges illustres Fou un fidel representant del realisme acadèmic i de les darreres ramificacions del Noucentisme a Mallorca Collaborà en el diari La Almudaina i en el BSAL Fou membre de la Real Academia de la…

Autodidacte, es dedicà des del 1921 a la recerca històrica Arxiver de la secció històrica de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona —el fons del qual catalogà— des del 1942 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1972 Publicà una extraordinària quantitat de documents i estudis més de 500 llibres i articles, i aportà una munió de dades noves sobre la vida i l’obra de diversos artistes Pedro Nunyes y Enrique Fernández, pintores de retablos, 1944 El arte de la comarca alta de Urgel, 1946 El pintor Lluís Borrassà , 1950-59 L’art antic al Maresme, 1970, en el camp de la…

Vida i obra Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo , del francès Alexandre Laborde, i en la seva “Colección de…

Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel  i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya  a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim  Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme…