Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Luca Assarino
Historiografia
Literatura
Historiador i literat.
De pares italians, visqué la major part de la seva vida a Itàlia Fou cronista de la casa de Savoia És autor, entre altres obres, de Delle rivoluzioni della Catalogna 1644, crònica molt ben documentada del Corpus de Sang, reimpresa tres anys més tard amb un apèndix sobre la Guerra dels Segadors 1640-42
Albert de Tormé i Liori
Historiografia
Literatura catalana
Cronista.
Noble, fill de pares catalans i net de castellans Escriví Misceláneos históricos y políticos sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639 , publicats parcialment el 1889 És una relació de la guerra dels Segadors vista amb poca simpatia envers els catalans bé que inicialment participà en la revolta i que dedicà a Felip IV de Castella La prosa és contundent i sentenciosa i molt enfarfegada, però aporta alguna informació útil
,
Jean-Baptiste Pitra
Historiografia
Historiador francès.
Monjo de Solesmes 1841, planejà, amb l’ajuda de J P Migne-, les colleccions monumentals de les Patrologies llatina i grega Cardenal 1861 i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana 1869, dedicà els seus estudis als pares de l’Església, als canonistes i als himnògrafs grecs És autor de diversos estudis històrics publicats a Spicilegium Solesmense 1852-58, Iuris Ecclesiastici Graecorum historia et monumenta 1864-68, Hymnographie de l’Église Grecque 1867, Analecta Sacra Spicilegio Solesmensi parata 1867-88
Blanca París Corcoll
Historiografia
Historiadora i catalanòfila.
Filla de pares catalans, féu estudis d’història a la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de Montevideo 1957, en la qual, més tard, fou professora titular Durant el seu exili a Mèxic, fou catedràtica de la Universidad Nacional Autónoma de México Membre del Centro Coordinador y Difusor de Estudios Latinoamericanos, collaborà en les revistes Nuestra América 1980-81 i Universidades 1978-81 El 1960 i el 1968 obtingué la beca Gallinal, del Consejo de la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de la República, per a estudiar la immigració al Riu de la Plata…
Joseph Pérez

Joseph Pérez (2009)
© Robert Ferrieux
Historiografia
Historiador francès.
Els seus pares procedien de Bocairent Vall d’Albaida Llicenciat en lletres per la Universitat de París, inicià la tasca docent el 1956 a la Universitat de Bordeus, on el 1960 obtingué la càtedra de civilització espanyola i de l’Amèrica Llatina Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica en aquesta universitat, de la qual fou rector del 1978 al 1983 Especialitzat en la formació de l’Estat espanyol modern, l’any 1970 es doctorà amb la tesi La revolución de las Comunidades de Castilla 1520-1521 , obra considerada fonamental en la historiografia hispànica Investigà també sobre…
Tony Robert Judt
Historiografia
Historiador britànic.
De pares jueus russos no religiosos, el 1969 es graduà en història a Cambridge, on també completà el doctorat el 1972 Posteriorment fou professor d’història moderna de França fins el 1978 Després d’una estada a la Universitat de Califòrnia, retornà a la Gran Bretanya el 1980 i fou professor de ciències polítiques a la Universitat d’Oxford fins el 1987, que passà a la Universitat de Nova York, on ocupà la càtedra Erich Maria Remarque d’estudis europeus Escriví diversos llibres sobre l’Europa contemporània, especialment sobre l’esquerra francesa de la postguerra Socialism in…
Ferran Patxot i Ferrer
Historiografia
Literatura catalana
Escriptor i historiador.
Vida i obra Passà la infància a Sant Feliu de Guíxols, el poble dels seus pares Cursà estudis de filosofia al Collegi Tridentí de Barcelona i estudià la carrera de jurisprudència a la Universitat de Cervera 1829-34 Acabats els estudis, s’establí durant algun temps a Madrid, on exercí d’advocat Poc després retornà a Barcelona, on es casà amb Teresa de Lasarte i ingressà com a fiscal en la Intendència Militar 1835-46 Les exigències de la seva professió, però, no s’adaptaren a la seva condició d’home generós i de lletres Abandonà la professió judicial 1846 i es dedicà…
,
Miquel Batllori i Munné

Miquel Batllori i Munné
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Vida i obra Fill d’una família de la burgesia barcelonina, el pare, Antoni M Batllori de Orovio, era fabricant tèxtil i llicenciat en filosofia i lletres, i reuní una ben nodrida biblioteca i una important collecció d’art La mare, Paula Munné de Escauriza, era nascuda a l’Havana, motiu pel qual la llengua familiar dels Batllori era el castellà Entre les amistats de la família destaca la de l’historiador i sacerdot jesuïta Ignasi Casanovas 1872-1936, que fou director espiritual dels pares Acabats els estudis de batxillerat, que realitzà al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp, entrà a la…
, ,
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
Historiografia
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Membre d’una noble família catalana, nasqué a Palerm, on els seus pares acompanyaren l’infant Carles, fill de Felip V, a prendre possessió del Regne de Nàpols Malgrat aquesta eventualitat, es considerà natural de Barcelona En retornar a aquesta ciutat, ingressà al Seminari de Nobles de Cordelles, a càrrec dels jesuïtes Seguint els passos dels seus germans, Josep Antoni i Baltasar, el 1759 ingressà en la Companyia de Jesús El 1767, quan estudiava el segon curs de teologia, Carles III decretà…
, ,
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la família s’…
, ,