Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Honori Garcia i Garcia
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en dret a Saragossa 1917 i fou notari 1922 en diverses poblacions, entre les quals Vic 1935, on fundà 1952 el Patronat d’Estudis Ausonencs Es destacà pels seus estudis sobre dret valencià i història de les comarques septentrionals del País Valencià, molts dels quals publicats al “Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura”, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval Cal assenyalar-ne Orígenes del ducado de Segorbe 1933, San Vicente Ferrer en Vich 1953 i els treballs sobre territorialització dels furs valencians i sobre la possibilitat d’…
Josep Riba i Gabarró

Josep Riba i Gabarró
© Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada
Historiografia
Historiador, especialitzat en recerques comarcals.
Especialitzat en la història i la recerca locals de l’Anoia, publicà Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme 1960, La Pobla de Claramunt evolució economicosocial d’un municipi de la comarca d’Igualada 1965, Un vilatge dels Cardona-Medinaceli a Catalunya 1968, Fenologia de la comarca d’Igualada 1970, Mil anys d’història del castell de Tous el govern dels frares Jerònims 1981 i Història de 12 poblacions de la comarca d’Anoia 1986 Des del 1952 fou membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, del qual fou secretari 1969-79, president 1982-85 i sotsdirector 1990-96 El 1965 inicià…
Maria Lluïsa Borràs i Gonzàlez
Art
Historiografia
Historiadora i crítica d’art.
Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, collaborà en diverses publicacions catalanes i estrangeres, i fou crítica d’art a Destino i La Vanguardia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74 i de l’escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró 1971-75 Realitzà el muntatge de diverses exposicions Maillol, Gargallo, Matisse, etc Catedràtica de llengua i literatura franceses de la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’entre les seves publicacions és especialment remarcable la seva tesi doctoral sobre Francis Picabia 1985, obra bàsica per a…
Manuel Lladonosa i Vall-llebrera
Historiografia
Historiador.
Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Lleida 1972-2006 i estudiós del sindicalisme català Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Lleida Ha collaborat amb l’equip de direcció del Grup Eiximenis de Lleida i amb l’IREL Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida en el tema de la relació entre fe cristiana i cultura contemporània Ha publicat, entre altres obres, El Congrés de Sants 1975, Catalanisme i moviment obrer el CADCI entre 1903 i 1923 1988, Sindicalistes i llibertaris l’experiència de Camil Piñón 1989, Carlins i liberals a Lleida…
Ramir Reig i Armero
Historiografia
Sacerdot, activista social i polític i historiador.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1954, i cursà el noviciat a la casa de Raimat Segrià, d’on passà a la de Veruela, Saragossa 1958-59 Posteriorment cursà filosofia 1959-62 a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i magisteri al Patronat de Sant Josep de València 1962-65 Ordenat sacerdot el 1968, en 1965-69 estudià teologia a les facultats de Sant Cugat i Innsbruck Posteriorment es dedicà a l’ensenyament en centres de secundària del País Valencià, especialment a l’Escola de Sant Josep Exercí també la docència a la Universitat de València des del 1983, i del 1991 al…
Gonzalo Anes y Álvarez de Castrillón
Historiografia
Historiador castellà.
Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia 1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…
Joaquim Ferrer i Roca

Joaquim Ferrer i Roca
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Professor mercantil, al costat de Josep Pallach milità al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya , després PSC-Reagrupament, dins del qual s’integrà breument al Partit dels Socialistes de Catalunya 1978 passà després a Convergència Democràtica de Catalunya , i fou sots-director general d’Acció Cívica de la Generalitat 1982-84 i diputat al Congrés dels Diputats 1982-85 En 1985-88 fou conseller de Cultura del govern català Des del 1988 fou membre del parlament català i senador i portaveu del grup de CiU al parlament espanyol El 1999 deixà d’ésser senador a les Corts Generals en…
Josep Iglésies i Fort
Geografia
Historiografia
Literatura
Historiador, geògraf i escriptor.
De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta curiositat intellectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques el de 1365-70 1961-64, el del primer segle de la idea moderna de cens, 1857-1950 1961, La població…
Rafael Olivar i Bertrand
Historiografia
Historiador.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944 i el 1946 es doctorà a Madrid Dedicat a la recerca, obtingué diverses beques d’institucions espanyoles com el Patronat Menéndez Pelayo i nord-americanes com la Conference Board o Associated Research Councils 1954-63 o la John Simon Guggenheim Memorial Foundation Fou professor d’història moderna i contemporània a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona 1947-52 i membre de l’lnternational Department of Modern Cultures Madrid, 1952-54 El 1959 marxà a Amèrica i s’establí a l’…
David Romano i Ventura
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Hebraista i historiador.
El 1949 es llicencià en filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i el 1951 es doctorà amb una tesi sobre una família de jueus catalans, els Ravaia Fou un dels seus primers estudis dedicats al món jueu medieval, del qual es convertí en destacat especialista Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i fou catedràtic de llengua i…
,