Resultats de la cerca

Benedictí a Montecassino 1832, es dedicà als estudis històrics L’estudi de la Qüestió Romana el portà d’una inicial posició neogüelfa — Il veggente del secolo XIX 1848— a l’acceptació del fet italià i a la lluita per la reconciliació La Conciliazione 1887 fou condemnat per Lleó XIII Políticament passà també d’una intransigència —intentà d’impedir l’expedició francesa 1848— a una intervenció, a títol personal, prop dels governs italians

Estudià a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de Palma —on fou deixeble de Faust Morell, en el taller del qual continuà treballant després de la seva mort—, i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid 1893 De nou a Mallorca, es dedicà a la pintura de paisatges, de temes religiosos i destacà en els retrats de personatges illustres Fou un fidel representant del realisme acadèmic i de les darreres ramificacions del Noucentisme a Mallorca Collaborà en el diari La Almudaina i en el BSAL Fou membre de la Real Academia de la Historia des del 1923 i professor auxiliar de dibuix…

Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se'ns escapa 1959 Un recull de poemes nous 1977 porta el mateix títol d’un recull anterior Vida terrena La seva narrativa és de caire psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de narracions aparegudes abans, en part, en altres llengües, sota el títol El desert Gairebé una…

Installat de petit a Girona i de formació autodidàctica, el 1900 inicià la seva collaboració a la publicació republicana El Autonomista , dirigida pel seu germà Darius Després collaborà a moltes altres revistes i diaris catalans A l’entorn d’un grup de joves intellectuals Xavier Monsalvatge, Prudenci Bertrana, Miquel de Palol i altres s’inicià en el món literari Publicà primer Pequeños ensayos 1905, aplec d’assaigs filosoficoliteraris, i el 1910 El llibre de l’August d’Alzina , assaig de biografia moral de l’autor i obra indispensable per al seu coneixement En el camp biogràfic cal destacar,…

Deixeble, a Barcelona, de Llorens i Barba i de M Milà i Fontanals 1871-73, el qual el feu hereu de la seva biblioteca i dels seus papers A Barcelona es guanyà l’amistat duradora d’A Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres inicià el seu constant interès per la cultura catalana i publicà el primer escrit, sobre Cervantes poeta 1873 A Madrid 1873-75, on es doctorà, rebé l’empremta de C Rosell, J Amador de los Ríos i L Bardón restà impermeable al krausisme imperant El 1874 s’havia llicenciat a Valladolid, on G Laverde l’emmenà cap a les…

Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1882, on exercí d’advocat i més tard de notari S’interessà per l’arqueologia i per la pintura catalana quatrecentista en fou un colleccionista important La seva obra, que abraça treballs de música, literatura, folklore i d’arqueologia local, fou l’origen d’una historiografia local terrassenca amb esperit d’investigació rigorós i científic Aprofundí, a partir d’uns paràmetres més moderns, en els temes tractats pel seu predecessor com a historiador local, Josep Ventalló i Vintró Ambdós autors són considerats el fonament d’una historiografia…