Benedictí a Montecassino (1832), es dedicà als estudis històrics. L’estudi de la Qüestió Romana el portà d’una inicial posició neogüelfa —Il veggente del secolo XIX (1848)— a l’acceptació del fet italià i a la lluita per la reconciliació: La Conciliazione (1887) fou condemnat per Lleó XIII. Políticament passà també d’una intransigència —intentà d’impedir l’expedició francesa (1848)— a una intervenció, a títol personal, prop dels governs italians.