Resultats de la cerca

El 1798 formà part del govern provisori piemontès i actuà com a afrancesat Més tard ocupà alts càrrecs en l’imperi napoleònic i en la França de la Restauració Fou partidari de la unió italiana Destaquen les seves obres Storia della guerra dell’independenza degli Stati Uniti d’America 1809 i Storia d’Italia dal 1789 al 1814 1824

Fundà a Mataró l’Obra de Sant Francesc 1945, dedicada a la restauració d’ermites de la comarca Fou director de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Mataró Publicà diversos articles i les monografies Testimoni del culte de les Santes 1961, Valldeig 1966 i, de més importància, Santa Maria de Mataró , en dos volums 1968-70

Fou director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació i en redactà el catàleg Publicà nombrosos treballs sobre la història de Tarragona antiga i medieval Catálogo del Museo de Tarragona 1894, Historia de Tarragona publicat pòstumament, Tarragona en poder de los árabes 1882, Indicador arqueológico de Tarragona 1882 i altres Intervingué en la restauració d’alguns monuments, com el pont de les Ferreres 1854 i Poblet i Santes Creus

Membre del cos d’arxivers, exercí de mestre a Ripoll, a Girona i a Mataró A Ripoll fundà el setmanari El Ripollès i estudià la història del monestir del qual fou un dels principals promotors de la seva restauració publicà El monasterio de Ripoll 1872, Santa María de Ripoll 1875, Santa María del Monasterio de Ripoll 1878 i La crema de Ripoll, 1839 1896, obres útils però de poca crítica històrica Collaborà a La Revista de Girona i és autor de traduccions una sobre Hero i Leandre i de monografies sobre temes històrics…

Doctora en història medieval per la Universitat de Barcelona, la seva tesi doctoral versà sobre La Vila de Berga a l’Edat Mitjana la família dels Berga Autora de nombrosos estudis i articles sobre la història, les tradicions i les festes de Berga i de la comarca, com la festa dels Elois i La Patum, els seus estudis inèdits sobre La Patum permeteren impulsar la petició i posterior declaració 2005 de la festa com a patrimoni oral i immaterial de la humanitat Compaginà la tasca d’investigadora amb la de divulgadora i amb la docència a l’IES Guillem de Berguedà, i collaborà habitualment amb la…

Estudià filosofia 1841-43 i dret 1844-47 Doctor 1855, fou catedràtic de dret romà 1856 Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València hi fou rector de la Universitat 1868-73 Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a Revista Ibérica , El Foro Valenciano , Revista de España , Revista de Legislación y Jurisprudencia , etc Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873 Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s’interessà pels problemes socials, fou president del Congrés…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró Treballà en la restauració artística al Museu d’Art de Catalunya, en el Servei de Monuments de la Diputació i en el departament d’arqueologia de la Universitat de Barcelona Amb tot, les seves recerques i treballs se centren sobretot a Mataró, d’on fou Comissari d’Excavacions arqueològiques i on dirigí el Museu d’Història i Arqueologia de la Ciutat És autor de nombroses publicacions illustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus, que són un model d’exactitud i metodologia Cal destacar Notes històriques de Mata 1933, Orígens i fets…

Fill de Pròsper de Bofarull i Mascaró Estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià als Estudis Generals de Barcelona Succeí el seu pare 1849 en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en el qual ja havia treballat com a oficial i sotsarxiver Inaugurà el nou local de l’arxiu a l’antic palau del lloctinent, el 1853, després de moltes dificultats i gràcies a l’aportació econòmica 50 000 ptes de tot Catalunya Des del 1860 prosseguí la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , de la qual foren publicats 23 volums sota la seva direcció Vocal de…

Dirigí el periòdic satíric El Hongo 1841, féu crítica teatral en El Sol , i publicà articles sobre Catalunya i la Corona d’Aragó en Diario de Barcelona Amb el pseudònim de Lo Coblejador de Montcada i amb llenguatge gairebé sempre arcaïtzant, publicà diverses poesies plenes d’erudició històrica Escriví també alguns drames històrics, com Roger de Flor 1845 Decidit animador del moviment anomenat Renaixença , des del Diario de Barcelona demanà 1854 la restauració dels Jocs Florals, dels quals el 1859 fou un dels set primers mantenidors, així com el 1883 i el 1884, i president el…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat el 1987, començà de molt jove a collaborar a Ponent  i, posteriorment,  Lluc ,  Serra d’Or ,  Randa i la premsa mallorquina Amb Damià Huguet i Josep M Llompart organitzà a Campos diversos cicles de conferències 1965-67, entre els quals destaca el dedicat al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel El 1977 participà, juntament amb Josep Melià , Climent Garau  i altres, en la constitució, a Palma, de la coalició Unió Autonomista També  fou un dels promotors i directors del I Congrés de Cultura Catalana i del II Congrés…