Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1964) i doctorat el 1987, començà de molt jove a col·laborar a Ponent i, posteriorment, Lluc, Serra d’Or, Randa i la premsa mallorquina. Amb Damià Huguet i Josep M. Llompart organitzà a Campos diversos cicles de conferències (1965-67), entre els quals destaca el dedicat al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. El 1977 participà, juntament amb Josep Melià, Climent Garau i altres, en la constitució, a Palma, de la coalició Unió Autonomista. També fou un dels promotors i directors del I Congrés de Cultura Catalana i del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. En 1979-89 fou director de la Fundació Congrés de Cultura Catalana (1979-89). Promogué les trobades a Perpinyà de debats sobre la realitat política dels Països Catalans i fou també professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona. És autor de Literatura i societat de la Mallorca de postguerra (1970); estudià el pensament conservador de l’època de la Restauració a Catalunya a través de l’obra de Miquel dels Sants Oliver, del qual publicà els reculls La literatura del desastre (1974) i Història i política (1975). Publicà els llibres El mallorquinisme polític 1840-1936 (1975) i, posteriorment, Els mallorquins i la modernitat (1981), Miquel dels Sants Oliver. Nacionalisme i síntesi liberal-conservadora (1898-1919) (1987, tesi doctoral), Correspondència de Joan Mascaró (1930-1986) (1998, editor), Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca (2006) i Aturar la guerra: les gestions secretes de Lluís Companys davant el Govern britànic (2006), alguns sota el pseudònim d'Anselm Llull. La seva trajectòria com a polític amb càrrecs s'inicià com a membre del secretariat polític del Partit Socialista de Catalunya, que dugué a terme la creació del PSC-Congrés l’any 1975. De tornada a Mallorca fou presentat per la Federació Socialista Balear del PSOE (des del 1990 Partit Socialista de les Illes Balears) com a senador per Mallorca, l’any 1979, i resultà elegit. Ponent de l’avantprojecte de l'Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, fou diputat a corts del 1982 al 1986, any que abandonà el PSIB. Posteriorment intentà articular amb Melià i altres, a partir del grup d’opinió Unió Balear, un espai mallorquinista de centre, Convergència Balear (1991), que no reeixí. Fou guardonat amb el premi Miquel dels Sants Oliver de l’OCB (1990) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1998).