Resultats de la cerca

Era germana del sociòleg Manuel Castells Professora d’història contemporània de la UAB i membre associat de l’Institut de la Revolució Francesa de París-I Sorbona Especialista en història europea del període 1789-1848 Se centrà en l’estudi del liberalisme europeu, la Revolució Francesa i la revolució liberal a Espanya Entre les seves publicacions destaquen La utopia insurreccional del liberalismo Torrijos y las conspiraciones liberales de la década ominosa 1989, La revolución francesa, 1789-1799 1997, juntament amb Antoni Moliner, Crisis del Antiguo…

Professor a la Universitat de Petrograd 1918, s’especialitzà en història social i econòmica de França a l’època de la Revolució Francesa i Napoleó És autor de nombroses obres, com La classe obrera a la Revolució Francesa 1909-1911 i Europa a l’època de l’imperialisme, 1871-1919 1927

Especialista en història europea del període de transició entre l’Antic Règim i l’època revolucionària, pertany a diversos organismes científics europeus i catalans Premi extraordinari de llicenciatura per la Universitat de Barcelona 1976, ha estat professor en diverses universitats europees –a l’Institut Universitari Europeu de Florència i a la Universitat de París-I Sorbona– i fou premiat per l’IEC pel llibre Guerra Gran a la ratlla de França Catalunya dins la guerra contra la Revolució Francesa, 1793-1795 1993 Entre les seves obres destaquen L’Antic Règim a Mallorca abast de…

Estudià dret a Perpinyà i ingressà a l’escola d’artilleria de Metz En produir-se la Revolució Francesa emigrà, i lluità a favor dels reialistes Restaurats els Borbó, ocupà càrrecs polítics contribuí a la creació d’un Museu de Perpinyà Escriví una Histoire du Roussillon 1857

Oficial borbònic, lluità per la República Partenopea participà en la revolució del 1820 i fou confinat a Brno L’any 1823 collaborà a “Antologia”, revista de Florència Obres seves són Storia del reame di Napoli dal 1734 al 1825 1834, Memoria militare sulla campagna d’Italia dell’anno 1815 1847

Fill de Joan Baptista Reiner, cap d’una notable família d’impressors de Perpinyà El 1729, essent tonsurat, rebé un primer benefici a Sant Joan de Perpinyà, seguit d’altres prebendes en 1730, 1771 i 1773 Deixà inèdita una Chronologia Helenensium episcoporum , molt utilitzada i lloada per Puiggarí Fugí durant la Revolució Francesa i morí poc després

Des de l’any 1888 dirigí la revista “Révolution Française” i fou l’iniciador de la historiografia sobre la Revolució Francesa Discrepà d’Hippolyte Taine, i les seves teories foren completades per les posteriors indagacions d’Albert Mathiez Escriví La Société des Jacobins 1889-97, Études et leçons sur la Révolution Française 1893-1924 i Histoire politique de la Révolution Française 1901

Féu viatges d’estudi a la Rússia meridional Anà als EUA 1918 arran de la Revolució Russa, on ensenyà a les universitats de Wisconsin 1920-25 i de Yale 1925-44 De la seva bibliografia en anglès es destaquen Iranians and Greeks in South Russia 1922, The Social and Economic History of the Roman Empire 1926, A History of the Ancient World 1926-28 i The Social and Economic History of the Hellenistic World 1941

Després de residir vint anys a Madrid, fou enviat a Barcelona el 1792 com a agent revolucionari, i més tard fou nomenat professor de l’escola militar de París Publicà diverses obres de text i un llibre d’impressions personals sobre la Revolució Francesa, interessant per les dades que aporta referents a l’emigració francesa al Principat Lettres écrites de Barcelone à un zélateur de la liberté qui voyage en Allemagne 1792

Fou professor a les universitats de Kiel 1812, Göttingen 1829, on defensà la constitució de Hannover enfront del rei Ernest August, i Bonn 1842 Partidari del moviment nacionalista i de la unitat alemanya, fou membre de la Frankfurten Nationalversammlung 1848-49 En esclatar la revolució del 1848 inspirà el manifest dels professors de Bonn a favor de l’hegemonia prussiana La seva ideologia nacionalista i liberal, però no democràtica, es manifesta en les seves obres històriques i teòriques