Resultats de la cerca

Jesuïta, no sempre mantingué bones relacions amb els seus superiors eclesiàstics Les Historiae de Rebus Hispaniae Libri XXX , obra publicada a Toledo 1592 i, sencera, a Magúncia 1601 i inspirada en cròniques anteriors, convenientment depurades, fou considerada un model de prosa històrica i de rigor d’investigació manifesta un nacionalisme espanyol d’arrel castellanista Hom la traduí a l’anglès 1699 durant dos segles fou l’obra d’història d’Espanya més llegida a tot Europa

Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835 Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro , que ell dirigí i revisà Publicà un Eucologio romano 1861, El diamante divino 1864 i Oficio de la Semana Santa 1862, molt reeditats, i altres obres piadoses També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris Escriví sempre en castellà

Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també poesia, novella i…

Professor de les universitats de Lió 1944, Besançon 1950 i Ais de Provença 1951 i del Collège de France 1970 Medievalista, s’especialitzà en temes d’història agrària i artisticocultural, sempre enfocats des d’un angle sociològic Entre les seves obres cal esmentar L’économie rurale et la vie des campagnes dans l’Occident médiéval 1962, Histoire de la France en tres volums, 1970-72, Guerriers et paysans du VIIè au XIIè siècle 1973, Hommes et structures du Moyen Âge 1973, Le temps des cathédrales L’art dans la société, 980-1420 1976, Saint Bernard L’art cistercien 1976 i L’Europe au…

Estudià a la Philips Exeter Academy i es graduà a Harvard 1938, universitat en la qual exercí la docència del 1946 al 1961 Aquell mateix any, fou escollit a l’American Academy of Arts and Letters Durant la Segona Guerra Mundial ocupà els càrrecs d’oficial d’informació militar i d’oficial de serveis estratègics Fou un dels fundadors de l’organització American for Democratic Action, i es mostrà sempre actiu a favor del partit demòcrata, escrivint, entre d’altres, nombrosos discursos per a les eleccions presidencials Se'l considerà la veu del liberalisme dels Estats Units durant la…

Fill gran d’Antonio Pellicer de Ossau y Pellicer Estudià gramàtica a Consuegra, humanitats a Salamanca i Madrid, filosofia a Alcalá, on es llicencià, i cànons i lleis a Salamanca, on es graduà en ambdós drets El 1629 fou nomenat cronista de Castella i el 1637 ho fou d’Aragó, encara que després fou anullat el nomenament Escriví una gran quantitat de texts de valor molt variable, dels quals cal destacar Idea del Principado de Cataluña 1642 i la falsificació anomenada Carta d’Alaó , escrita poc abans del 1649 i detectada definitivament el 1866 El 1642 rebé l’hàbit de cavaller de Montesa, que…

Graduat el 1950 a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1958, amplià estudis a les universitats d’Angers i a Oxford Combaté en la guerra de Corea i posteriorment exercí la docència, entre d’altres, a les universitats de Delaware, Harvard, Toronto, Michigan i Columbia En la seva vasta producció més de cinquanta volums i 600 articles tracta d’una àmplia varietat de temes, entre els quals el paper central de la guerra en el sorgiment dels estats nació amb una especial atenció a la França revolucionària, la gènesi dels conflictes, el valor de les comparacions en sociologia i història, l’…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…

Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991 És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall 1990, 12 periodistes dels anys trenta 1992, Història contemporània de Catalunya 2000, Veus de l’exili 20 testimonis de la diàspora catalana 2007,  Entrevista a la guerra De Lluís Companys a Pau Casals 2007, Lluís Companys De la revolució social al nacionalisme 2015, Periodistes indòmits Guerra i exili 2016 i Resistència La…

Vida i obra Fill de l’impressor Miquel Parpal, visqué lligat als nuclis conservadors i catòlics de Maó L’ambient familiar fou decisiu en la formació de la seva ideologia catolicoconservadora Cursà el batxillerat a Maó i d’aquesta època són les primeres incursions en la creació literària L’any 1893 inicià a Barcelona els estudis de filosofia i lletres i dret Fou alumne de Josep Balari i Jovany, Joaquim Rubió i Ors i Antoni Rubió i Lluch El novembre del 1896, a divuit anys, obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres en el curs 1898-99 es llicencià en dret El desembre del 1900 obtingué el…