Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i obtingué el títol d’advocat Promogué la difusió del teatre català i feu diverses conferències sobre el tema, d’entre les quals destaquen “Cicle històric del Teatre Català” 1914 i “La municipalització del Teatre a Barcelona antecedents i comentaris” 1915 Fou un dels fundadors i director de la revista El Teatre Català 1912-17 i collaborà en diverses revistes i periòdics, com Revista del Centre de Lectura de Reus , La Publicidad , La Devantera , Revolta , La Mainada , Occitània i Catalònia Destaquen sobretot els seus…

Es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes Entre els seus nombrosos llibres d’estudis de tema teatral cal destacar Història del teatre universal 1966, Teatre català d’agitació política 1969, Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite 1971, Aproximació a la història del teatre…

Fou professor a la Sorbona 1922-48 Edità i escenificà, ajudat pel grup Théophiliens, diverses peces de teatre medieval Publicà, entre d’altres obres, Histoire de la mise en scène dans le théâtre religieux français du Moyen Âge 1906, La grande clarté du Moyen Âge 1943 i La poésie en France au Moyen Âge 1952

Convertit al protestantisme, conegué la persecució i l’exili Fou bisbe d’Ossory i de Canterbury Escriví per al teatre moralitats a la manera medieval, com Moses and Christ 1548, i la primera comèdia històrica en anglès King John 1548 És també autor de l’obra biogràfica Illustrium maioris Britanniae scriptorum Summarium 1548-49

En el camp històric, cal remarcar els cinc volums de la seva História de Portugal nos séculos XVII e XVIII 1860-71 Conreà diversos gèneres literaris, com la crítica, l’assaig, el teatre i sobretot la novella històrica, com A mocidade de DJoão V 4 volums, 1852-53, i la narrativa menor en Contos e lendas 1873, també de caràcter històric

Secretari del comte d’Orpesa i cronista d’Índies, s’ordenà de sacerdot 1667 En el teatre El doctor Carlino, El amor al uso, Un bobo hace ciento , etc es mostra seguidor de Calderón Molt més important és la seva tasca d’historiador, com es reflecteix en la Historia de la conquista de Méjico 1685, amb una prosa elegant i acurada Les seves Poesías sagradas y profanas 1692 palesen influències gongorines

Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona Membre de la Reial Acadèmia de la Història 1918 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1924 Collaborà a La Illustració Catalana , Catalunya i Pàtria , entre d’altres Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines 1907, llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat La presó de Lleida 1907, cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei s d, rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1904 i d’ El cartoral major de…

De molt petit emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Dedicat a la literatura, després de destacar en aquest camp, fou secretari de la Sociedad Argentina de Autores Entre les seves obres cal esmentar El teatro en el Río de la Plata, desde sus orígenes hasta nuestros días 1946, el contingut de la qual és un extens i acurat treball d’investigació sobre l’activitat teatral des de l’època colonial El hombre de campo en nuestro teatro El drama rural , publicat per l’Editorial Hachette de Buenos Aires, i algunes obres de teatre com Maternidad, Sobre los…

Des del 1895 fou catedràtic d’història universal a Bucarest Fundà una Universitat Popular a Văleni 1908 i diverses institucions científiques Estudiós de la història del seu país, s’interessà també per la història dels imperis Otomà i Bizantí, per les croades i per la dominació catalana a l’Orient En l’aspecte polític, fou diputat de Iaşi 1907 i president del senat 1939 Fou assassinat per la Guàrdia de Ferro a la qual era contrari Escriví nombroses obres històriques, entre les quals cal remarcar Istoria romînilor ‘Història dels romanesos’, 1936-39 en deu volums i Contributions catalanes à l’…

Fill del psiquiatre Joaquim Alier , exiliat a Veneçuela, visqué successivament amb la seva família als Estats Units Nova York, a Austràlia Brisbane, a Nova Guinea i a l’illa de Java El 1951 tornà a Barcelona, on prosseguí la formació musical iniciada amb la seva mare Bé que es matriculà a la Facultat de Medicina, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB i es llicencià en història moderna El 1979 es doctorà per la mateixa institució amb la tesi L’òpera a Barcelona Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII ,…