Resultats de la cerca

Franciscà, de família noble Testimoni presencial d’una important erupció de l’Etna 1329 Fou un dels enviats del rei Frederic II al nou papa Benet XII 1334 És autor dels Rerum sicularum libri VIII , on descriví les gestes dels reis de Catalunya-Aragó i de Sicília des del 1282 fins al 1337

Fundà a Mataró l’Obra de Sant Francesc 1945, dedicada a la restauració d’ermites de la comarca Fou director de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Mataró Publicà diversos articles i les monografies Testimoni del culte de les Santes 1961, Valldeig 1966 i, de més importància, Santa Maria de Mataró , en dos volums 1968-70

Fou el primer alcalde democràtic de la Primera República 1873 El seu govern es caracteritzà per la lluita contra la corrupció Publicà un llibre de testimoni, La República en Barcelona 1896 Escriví també Mendicidad y beneficencia en Barcelona 1903 i Contribució a la història dels antics gremis dels arts i oficis de la ciutat de Barcelona 1915-18

D’una família originària d’Alzira, fou cadi de Xàtiva i de la ciutat de Mallorca 1229-30 També fou testimoni de l’entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magrib, on fou secretari d’estat i cadi Salé, Meknès S'acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadi, a Lorbens i Gadès És autor d’una història de Mallorca Kitāb ‘ankā'inat Mayyūrqa , utilitzada per al-Maqqarī

Capità de la guàrdia de Ferran II de Catalunya-Aragó reformà la infanteria amb la institució d’una guàrdia d’alabarders origen dels futurs terços Cronista oficial del regne de Castella 1501, redactà, en llatí, una història de la reina Isabel El 1503 escriví al rei, del Rosselló estant, una sèrie de lletres de gran interès per les dades que aporta, com a testimoni presencial dels fets, sobre la guerra contra Lluís XII de França Escriví una Relación de la toma de Mazalquivir , fruit de la seva participació en l’expedició contra Orà 1509, i Ávila del Rey Muchas historias dignas de…

De família benestant, però no noble, estudià a Roma i aspirà a la carrera política cursus honorum Expulsat del senat 50 aC, hi retornà l’any següent de la mà de Cèsar, amic i protector seu, que li atorgà el càrrec de procònsol a l’Àfrica 46 aC De retorn a Roma i a la mort de Cèsar, deixà la política activa i es dedicà a les lletres La seva villa Horti Sallustiani fou seu d’una tertúlia famosa i allí escriví les seves obres dues monografies quasi-biogràfiques Catilina i Iugurtha , on denuncia els “monopolis” polítics dels nobles Ambdues d’estil sobri i elegant, foren model dels…

Professor mercantil, al costat de Josep Pallach milità al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya , després PSC-Reagrupament, dins del qual s’integrà breument al Partit dels Socialistes de Catalunya 1978 passà després a Convergència Democràtica de Catalunya , i fou sots-director general d’Acció Cívica de la Generalitat 1982-84 i diputat al Congrés dels Diputats 1982-85 En 1985-88 fou conseller de Cultura del govern català Des del 1988 fou membre del parlament català i senador i portaveu del grup de CiU al parlament espanyol El 1999 deixà d’ésser senador a les Corts Generals en…

Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona Fou ordenat prevere el 1957 Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor 1993 en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII La Catalunya del Barroc vista des de Girona La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 1994 A la seva ciutat natal, compaginà les tasques pastorals amb…

Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona…

Centrà la seva recerca a la França i la Catalunya medievals, i creà una important escola de medievalisme català als Estats Units Format al prestigiós Departament d’Història del Haverford College i de la Universitat de Princeton, professà en un bon nombre d’universitats nord-americanes Amherst College 1957-60, Brown University 1960-65, Swarthmore College 1965-67, Universitat de Califòrnia Berkeley 1967-87 i Harvard University 1987 Collaborà a les revistes American Historical Review , Bancroftiana , English Historical Review i Speculum  Entre els seus llibres destaca  History   of France 1974…