Resultats de la cerca

Astrònom, traduí l' Ull de Bel al grec i dirigí una escola d’astrologia a l’illa de Cos

Fou conseller d’Akbar, emperador mogol de l’Índia, i collaborà en la reforma econòmica i administrativa d’aquest Escriví, a més, la seva biografia El Llibre d’Akbar, i traduí el Mahābhārata al persa Morí assassinat per ordre del fill d’Akbar, Selim

Fill del noble bearnès Ramon d’Ossau, de les famílies dels barons d’Aste i de la pubilla aragonesa María Pellicer y de Abarca Hom li atribueix uns Anales de Ribagorza hasta el año de 1520 , potser inventats, de cara a una possible falsificació, pel seu besnet José Pellicer de Ossau y Salas-Tovar Traduí al castellà les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell

Jesuïta, no sempre mantingué bones relacions amb els seus superiors eclesiàstics Les Historiae de Rebus Hispaniae Libri XXX , obra publicada a Toledo 1592 i, sencera, a Magúncia 1601 i inspirada en cròniques anteriors, convenientment depurades, fou considerada un model de prosa històrica i de rigor d’investigació manifesta un nacionalisme espanyol d’arrel castellanista Hom la traduí a l’anglès 1699 durant dos segles fou l’obra d’història d’Espanya més llegida a tot Europa

Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtic de grec d’institut Fou delegat pel Principat i les Balears de l’Instituto Nacional del Libro Español, des d’on propulsà iniciatives de cultura catalana, com el Catàleg de llibres en català , anual i començat el 1967 Publicà l’estudi especialitzat Bergnes de las Casas, helenista y editor 1947 i traduí, per a la Fundació Bernat Metge, tres volums dels Diàlegs de Plató 1952, 1956, 1962

Fill d’un ciutadà honrat de Barcelona i després cavaller, Joan Francesc de Segarra i Gassol Doctorat en lleis a Cervera, el 1759 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Deixà inèdit un interessant poema català en octaves, Cant a l’hermosura , i publicà Compendio de la historia de la España transfretana 1766 i Historia del origen y fundación del Sagrado Orden de los Siervos de María y de sus siete beatos fundadores 1777, que traduí de l’italià Fou avi de Ferran de Sagarra i de Llinàs

El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495

Professà al monestir de jerònims d’El Escorial 1825, d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari fou també confessor de Ferran VII Després de l’exclaustració 1835 continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II el féu primer bibliotecari 1847 Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz 1852, arxipreste d’Astorga i ardiaca de València 1867 Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado 1840, i és autor de diversos treballs sobre El Escorial 1849-59 i d’un catàleg dels seus manuscrits…

Farmacèutic d’ofici Estudià filosofia a Lleida Intervingué en moltes qüestions derivades de la fundació de la Universitat a Cervera Fou regidor perpetu 1719-47 i capità d’infanteria de Cervera És autor d' Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera 1723, obra continuada per ell mateix fins el 1740, encara inèdita, en la qual defensà l’actitud filipista d’un sector de la població de la ciutat durant la guerra de Successió els diversos càrrecs municipals que exercí li permeteren d’anotar sovint els registres de l’arxiu i d’afegir-hi relacions i memòries complementàries Deixà…

Vida i obra Estudià a Barcelona, València, Lleida i Osca durant quinze anys Fou batxiller en teologia, mestre en arts, doctor en dret civil i canònic i catedràtic de lleis i humanitats a l’Estudi General de Barcelona Participà, en castellà, en un certamen poètic de Barcelona el 1580 Admirador i seguidor de Jeroni Pau , escriví una descripció apologètica de Barcelona en català, que traduí després al llatí i que publicà, finalment, en castellà Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona  Van añadidas otras curiosidades de esta segunda impresión con las proezas de los…