Resultats de la cerca

Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos publicada el 1767, traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí , inèdita

Capellà anglicà al castell de Sant Felip Menorca, fou autor de The Ancient and Modern History of the Balearic Islands Londres 1716, traducció extractada de la història de Joan Dameto i Vicenç Mut, amb un apèndix del traductor, al qual afegí diverses inscripcions romanes a la segona edició 1719

Ingressà 1943 amb beca al prestigiós Eton College, on cursà estudis de llengües clàssiques i modernes, i després del servei militar anà a la Universitat de Cambridge, on obtingué la llicenciatura i el doctorat en història 1955 amb una tesi sobre la política centralitzadora del comte duc d’Olivares A partir d’aleshores endegà una llarga trajectòria acadèmica com a professor d’història i investigadora, començada al Trinity College de Cambridge 1956-67, continuada al King’s College de la Universitat de Londres 1968-73 i a l’Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey, EUA 1073-90, i…

Net de Lluís Ponç i d’Icard Doctor en drets, oïdor de l’audiència de Barcelona, cavaller de Sant Jaume D’entre les seves obres originals cal esmentar un Epítome de las historias catalanas , crònica que arriba fins a la mort de la reina Maria de Castella 1458 Publicà alguna traducció, del francès, d’obres d’història

Monjo benedictí a Solesmes i a Farnborough, passà després al clergat secular Collaborà amb FCabrol en els Monumenta Ecclesiae liturgica , i el succeí en la direcció del Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie Publicà una Histoire des Conciles d’après les documents originaux 1907-21, traducció, molt refeta i ampliada, de l’obra de KHefele Escriví també L’Espagne chrétienne 1906

Advocat, presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1878-79 i collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Lo Gay Saber i La Ilustració Catalana Publicà diverses monografies, com Guía histórico-descriptiva de la catedral de Barcelona 1882, Monografía de la seo de Manresa 1883, Ressenya històrica de l’erecció de la sede episcopal de Barcelona 1887 i Les imatges de Sant Jordi Publicà a La Dinastía de Barcelona part de la traducció catalana del Quixot

Fill i hereu de Ramon de Siscar i Fernández-Calderón Advocat, el 1859 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí una traducció castellana de les Geòrgiques de Virgili, publicada el 1881, i diversos treballs d’història Collaborà en la Illustració Catalana i el Calendari Català amb traduccions catalanes d’odes d’Horaci Publicà La iglesia parroquial de Agramunt 1880, La carta puebla de Agramunt 1884 i, amb pseudònim, El primer libro impreso en Tarragona en 1484 1887 Bibliòleg, reuní també una interessant collecció de numismàtica

Descendent d’una família sacerdotal, esdevingué fariseu Capturat en la guerra contra els romans, fou alliberat, i, havent seguit Tit a Roma, després de la destrucció de Jerusalem, hi escriví Περì τοῦ ιουδαïκοῦ πολέμου ‘Història de la guerra jueva’, 77-78 i Ιουδαï`η αρχαιολογία ‘Les antiguitats judaiques’ en 20 volums, on procura de presentar els jueus amb simpatia El 1482 fou publicada a Barcelona la traducció catalana Antiquitats judaiques , feta sobre una versió llatina anterior, de la qual només se sap que fou corregida pel frare mercedari Pere Llopis

Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887 Hand-schriftenschätze Spaniens , ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894 Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona 1887, féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll 1907-08 traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11, on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l’Arxiu de la…

És autor del Ta'riḥ muluk al-Andalus ‘Història dels emirs d’Al-Andalus’, d’una part del qual la descripció geogràfica de la península Ibèrica s’ha conservat la traducció castellana, coneguda per Crónica del moro Rasis , feta a partir d’una altra de portuguesa atribuïda a Gil Peres Considerada apòcrifa, Gayangos que l’edità i Sánchez Albornoz la creuen autèntica Darrerament Lévi-Provençal ha intentat de reconstituir el text àrab inclòs molt desfigurat a la Segunda Crónica General , 1344, basant-se en el text portuguès i en les citacions que en feren els geògrafs musulmans…