Resultats de la cerca

Segon marquès de Caldes de Montbui i comte consort de Solterra Fill gran de Domènec Joan Sanllehy i Alrich , succeí en el títol la seva mare El 1936 fou admès a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en fou president del 1942 al 1954 i hi llegí El tractat de pau de Castronuovo o Caltabellotta , que publicà el 1943 en castellà També publicà La successió de Carles II 1933, publicat simultàniament en castellà, Notas históricas 1941 i Los descendientes legitimados de Alfonso el Magnánimo en el trono de Nápoles 1951 També fou membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona

Doctorat en dret per la universitat de Madrid i ordenat sacerdot de l' Opus Dei  1949, fou catedràtic d’història del dret de la Universitat de Navarra i de la de Saragossa, i director de l’Instituto de la Historia de la Iglesia, de la Universitat de Navarra Especialitzat en temes visigòtics, és autor de Huellas visigòticas en el derecho de la Alta Edad Media 1944, Las consecuencias del delito en el Derecho de la Alta Edad Media 1950, El poder real y la sucesión al trono en la monarquía visigoda 1962, La Iglesia en la España visigótica y medieval 1976 i Hispania y Zaragoza en la…

Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…