Resultats de la cerca

Vida i obra D'origen humil, estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, hi ingressà com a religiós l’any 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Marià Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent Com a secretari del marquès de…

Doctor en filosofia i dret, fou cronista d’Alacant, ciutat sobre la qual publicà Privilegios y franquezas de Alfonso X el Sabio, a Alicante 1959, La iglesia de san Nicolás de Alicante 1960, Alicante monumental 1963, Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante 1971 i Alicante desde “La Gloriosa” hasta la Restauración 1868-1874 1972 i altres obres Era germà de l'escriptor Francesc Martínez i Morellà

Vida i obra Franciscà Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde Usà ocasionalment el pseudònim Francisca Boronat Borja  És autor de nombroses obres literàries i històriques En prosa escriví unes narracions breus, Nueva colección de novelas ejemplares València 1790 i una novella sentimental i d’aventures, El Valdemaro València 1792, reeditada en diverses ocasions durant el segle XIX Recollí les seves composicions en vers en el volum Poesías València 1818 Sembla que també escriví una tragèdia titulada Ruperta que no s’…

Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950 El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles Fou collaborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d’Investigacions Científiques i membre de diverses institucions internacionals Publicà, de temes diversos, obres com ara Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón 1297-1314 1957, El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de…

Formà part d’Acció Cultural Valenciana i collaborà a Acció , Mirador , El Marí , etc Doctorat el 1940, fou catedràtic d’institut i ha publicat, ultra diversos llibres de text, Estancia en Valencia del rey don José I 1929, Repertori dels gravats de PP Moles 1931, El valencià Jaume Rasquín, governador del Plata al segle XVI 1930, San Vicente Ferrer, apóstol de la paz 1944, València i el mariscal Suchet 1953, València contra Napoleó 1967 i La junta superior gubernativa del Reino de Valencia en 1823 Fou membre del Centre de Cultura Valenciana 1932

Fou soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on llegí nombroses comunicacions Publicà, entre altres, les obres Noticia de los sumos pontífices, cardenales, patriarcas, arzobispos y obispos naturales de la ciudad y reino de Valencia 1790, El carácter del genio valenciano 1798, Noticia de la actual población del reino de Valencia 1804 i dues rèpliques a les obres d’AJosep Cabanilles sobre l’agricultura del País Valencià

Fou prior del convent de Jaca i superior del d’Alcanyís És autor d’obres d’història eclesiàstica, entre les quals les vides de santa Eulàlia, sant Vicent Ferrer, sant Ignasi de Loiola i sant Ramon de Penyafort, inèdites

Fill de Josep Vicent Ortí i Major Doctor en teologia 1716, canonge de la seu de València, ordenat de sacerdot el 1719, qualificador del Sant Ofici 1725, rector de la Universitat 1728-31 Durant el seu rectorat s’oposà als jesuïtes, que pretenien de monopolitzar les aules de gramàtica, i publicà unes interessants Memorias históricas de la universidad de Valencia Madrid 1730

La seva obra més important és  Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades , publicada el 1738 Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els collegis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Collegi del Corpus Christi,…

Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, i catedràtic de gramàtica a la Universitat de València 1565-66, 1572-73 Hi fomentà la difusió de texts d’Erasme, de qui era un fervent admirador malgrat la censura de la Inquisició, amb l’edició d’ Epitome copiae verborum 1552 i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 15544 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició erasmista impresa a València al segle XVI i el fonament de l’escola de tractadistes d’urbanitat del segle XVII Divulgada l’obra d’Erasme…