Resultats de la cerca

Fill d’un noble normand, fou diaca de Pavia i secretari del rei Berenguer II Es passà 956 a Otó I el Gran, que el féu bisbe de Cremona 961 Es destacà per les seves ambaixades a Constantinoble, en especial la del 968 per concertar el casament de Teòfanes, filla de l’emperador Romà II, amb Otó II Escriví l' Antapodosis sobre el període 887-950, el Liber de rebus gestis Ottonis sobre el de 960-964, que es conserva, incomplet, i una relació de la seva legació a Constantinoble Relatio de legatione Constantinopolitana

Doctor en filosofia i dret, fou cronista d’Alacant, ciutat sobre la qual publicà Privilegios y franquezas de Alfonso X el Sabio, a Alicante 1959, La iglesia de san Nicolás de Alicante 1960, Alicante monumental 1963, Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante 1971 i Alicante desde “La Gloriosa” hasta la Restauración 1868-1874 1972 i altres obres Era germà de l'escriptor Francesc Martínez i Morellà

Frare carmelità, residí primerament al convent de Girona i, entre el 1380 i el 1387, assistí com a definidor de la província en capítols generals de l’orde És autor d’obres piadoses que restaren inèdites i de dues obres en llatí sobre els orígens de l’orde carmelità i sobre els seus membres i escriptors més importants que foren editades a Venècia el 1507 De institutione et gestis Carmelitarum peculiaribus libri X i De Viribus Illustribus Ordinis Carmelitarum

Ocupà alts càrrecs dels ministeris de l’interior i de justícia 1814-20, des d’on secundà el moderantisme de Decazes Durant el regnat de Carles X de França encapçalà un sector de l’oposició parlamentària Contribuí a l’entronització de Lluís Felip d’Orleans, el qual el nomenà ministre de l’interior 1830, d’educació 1823 i d’afers estrangers 1840 i cap del govern 1847 Evolucionà progressivament cap a posicions conservadores i sostingué la repressió contra els republicans Oberta l’onada revolucionària de febrer del 1848, i caiguts el govern i la monarquia de Lluís Felip d’Orleans, es…

Deixeble d’ Antonio de la Torre , es llicencià i es doctorà 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X fuentes diplomáticas Arxiver interí a l' Archivo Histórico Nacional 1940, l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos CFABA Fou director de l’ Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82 i posteriorment en fou director honorari Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la facultat de lletres…

Introduït a la cort de Borgonya, fou escuder 1464 i, més tard, conseller del futur duc Carles el Temerari, el qual acompanyà en la Lliga del Bé Públic i en la primera expedició contra Lieja Lluís XI de França aconseguí que Commynes es passés a ell 1472, el nomenà conseller privat i camarlenc i li donà el principat de Talmond, el vescomtat de Thouars i la senescalia de Poitou 1476 Intervingué en el tractat de Picquigny 1475, dirigit contra el duc, i, mort aquest 1477, secundà personalment els plans de Lluís X, contra l’estat borgonyó Sota la regència d’Anna de França participà en la Guerre…

Catedràtic a les universitats de Salamanca 1969-69 i Autónoma de Madrid des del 1960, se centrà sobretot en l’estudi tant de l’Antic Règim com dels orígens, la configuració i el caràcter del liberalisme espanyol Los afrancesados 1953, La España de Fernando VII 1968, La burguesía revolucionaria 1974, Los ferrocarriles en España 1844-1943 1978, Antiguo Régimen y revolución liberal 1979, El modelo constitucional español del siglo XIX 1979, La hacienda del Antiguo Régimen 1982, La monarquia española 1999, Vidas en tiempo de crisis 1999 i  Las Cortes de Cádiz 2003 Dirigí diverses obres collectives…

Doctor en filosofia i lletres, dirigí la Biblioteca Gabriel Miró Alacant en 1952-83 i després en fou nomentat director honorari vitalici Publicà poesia, biografies com Vida y obra de Gabriel Miró 1955, Carlos Arniches 1967 Premio Nacional de biografía i els llibres d’història El Teatro Principal en la historia de Alicante 1965, Literatura alicantina 1839-1939 1966, premi Azorín 1965, La guerra civil en la provincia de Alicante 1972-74, De Albiñana a Monsonis 1981, Alicante en el franquismo historia y memoria 1994, etc Inventor i difusor d’una pintoresca idea sobre l’" alicantinidad "…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1950, fou deixeble de Jordi Rubió, Ferran Soldevila i  Jaume Vicens i Vives Professor ajudant de l’esmentada universitat, entre el 1954 i el 1956 fou lector de català i de castellà a la Universitat de Liverpool Posteriorment impartí classes de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona 1956-62 i, tot seguit, esdevingué catedràtic d’institut a Morón de la Frontera, la Seu d’Urgell, el Liceu Espanyol de París i a Barcelona, on es jubilà l’any 1991 Collaborador de primera hora en les empreses historiogràfiques de…

Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia  1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…