Frederic Udina i Martorell

(Barcelona, Barcelonès, 29 de setembre de 1914 — Barcelona, Barcelonès, 30 de desembre de 2011)

Historiador, arxiver i catedràtic, germà de Santiago Udina i Martorell.

Deixeble d’Antonio de la Torre, es llicencià i es doctorà (1945) per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X (fuentes diplomáticas). Arxiver interí a l'Archivo Histórico Nacional (1940), l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos (CFABA).

Fou director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1961-82) i posteriorment en fou director honorari. Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat. Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la facultat de lletres, organitzà (1968) aquest organisme, com també els col·legis universitaris de Lleida i Girona. Nomenat delegat de cultura de l’Ajuntament de Barcelona (1975-76) i sots-director general d’arxius al Ministeri de Cultura, feu bastir els nous arxius històrics provincials de Tarragona i Girona.

Fundador i director de l’Institut Interuniversitari d’Estudis Medievals, publicà dos reculls documentals: El Archivo Condal de Barcelona: ss. IX-X (1951) i El Llibre Blanc de Santes Creus (1947), a més de L’escut de la ciutat de Barcelona (1979) i Documents cabdals de la Història de Catalunya (1985). Dirigí Nobiliario de la Corona de Aragón (1948-52), i en col·laboració publicà Barcelona, vint segles d’Història (1963). Dirigí i publicà el Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI), inclòs en la celebració dels actes del mil·lenari de Catalunya (1991).

Posteriorment publicà Catalunya a l’època de Colom: 1450-1506 (1994), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona (1995) i la recopilació Articles selectes (1944-1997) (2000). Fundà i dirigí els Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad (1960-76), Miscellanea Barcinonensia (1962-78) i Medievalia (1980-86) i el Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1986-92). És autor, també, d'El pare Vergés, apòstol de la joventut (1995) i Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona (1995).

Fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1996) i de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, en la qual ingressà amb el discurs Cinquanta llargs anys d’arqueologia barcelonina (1980). Fou secretari general (1984-94) i tresorer (1993-97) d’aquesta entitat i, des del 2006, supernumerari.