Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
tascó
Lle del tascó (P, potència o força aplicada per a esberlar el material; R, resistència o froces de cogesió del material; b i c, base i costat del tascó, respectivament)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Peça de fusta, de ferro, etc, en forma de prisma la base del qual és un triangle generalment isòsceles amb l’angle diferent molt agut, de manera que dues de les seves cares oposades formen un angle díedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, etc, per a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en un interstici, etc.
agricultura extensiva
Agricultura extensiva
© Fototeca.cat - Corel
Agronomia
Agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic, més pel baix preu del cost d’explotació que no pas per un rendiment elevat.
És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d’obra i que admeten, a més, un elevat grau de mecanització
Josep Antoni Valcàrcel
Il·lustració d’un tractat d’agricultura de Josep Antoni Valcàrcel (1770)
© Fototeca.cat
Agronomia
Agrònom.
Introduí la “nova agricultura” basada en l’experimentalisme i la ciència aplicada Publicà Agricultura general y gobierno de la casa de campo , en deu volums 1765-95, adaptació de Le gentilhomme cultivateur de Dupuy-Demportes, i hi incorporà texts seus i d’altres membres de la Societat Econòmica de València i de Gregori Maians
premsa
Xil·lografia en boix de Gillaume le Roy (1529), que representa una premsa plana d’impressió, de cargol (s XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans o cilíndrics, generalment l’un fix i l’altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre ells i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, imprimir-la, etc.
Les premses poden ésser classificades segons el nombre de parells d’elements actius premses d’efecte simple, de doble efecte o de triple efecte, segons la manera d’ésser aplicada l’energia a l’element mòbil premses d’excèntrica o d’excèntriques múltiples, de palanca, de cargol, d’engranatges, etc, segons l’operació que efectuen premses d’embotiment, d’encunyació de corbar , de punxonar, etc, segons l’accionament premses mecàniques, hidràuliques i pneumàtiques, segons la posició en l’espai de les guies de l’element mòbil premses verticals, horitzontals i inclinades i segons l’agent motor…
pintador | pintadora
Oficis manuals
Estampador sobre teixits.
Artesà especialitzat, assolí un especial relleu en l’etapa inicial de la indústria cotonera catalana de les indianes al s XVIII La tècnica de l’estampat o pintat era guardada zelosament a partir del 1750 i sobretot del 1770 era aplicada també als teixits de seda, i amb menys freqüència sobre els de llana El pintador o fabricant de pintats esdevingué algunes vegades empresari de la indústria cotonera En 1788-93 es constituí a Barcelona una germandat de pintadors
agronomia
Agronomia
Ciència consistent en l’estudi interdisciplinari dels factors que influeixen en el creixement de les plantes conreades, per tal d’aplicar-ne els resultats a l’agricultura.
És fonamentada en l’estudi de la dinàmica del sòl i de les plantes, des d’un punt de vista físic, químic i biològic Com a disciplina científica data del segle XIX L’evolució de l’agronomia comporta tres etapes marcades per diverses influències la d’utilització de maquinària, aplicació d’adobs, etc la d’associació agropecuària i la d’aplicació dels descobriments de la microbiologia Dintre de l’agronomia hi ha camps d’especialització tan diversos com la millora genètica vegetal o animal, l’entomologia aplicada, la patologia vegetal, la malherbologia, la nutrició vegetal o animal,…
fructicultura
Agronomia
Fructicultura
Branca de l’agricultura dedicada a l’estudi i al conreu d’arbres i plantes fruiters.
Els darrers anys el concepte de fructicultura ha variat sensiblement La recerca de varietats comercials ha fet grans progressos El gust de la fruita, el contingut en sucre, l’acidesa, la consistència de la polpa han anat guanyat punts amb relació a l’aspecte, que durant molts anys ha estat l’objectiu principal També s’ha millorat la resposta a la conservació atmosferes especials, controlades, s’afegeixen al fred per tal d’allargar el període de cambra sense pèrdua sensible de qualitats Les exigències en l’àmbit de la comercialització mundial han fet que sigui necessari tenir molta més cura en…
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Façana de la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a la plaça de Sant Josep Oriol,de Barcelona
© Fototeca.cat
Agronomia
Institució fundada a Barcelona el 1851 pels propietaris —sobretot els grans propietaris— del camp català, en defensa de llurs interessos i per al foment de l’estudi de les tècniques agrícoles.
El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46,…
permacultura
Agronomia
Conjunt de tècniques culturals agrícoles sistematitzades pels ecologistes australians Bill Mollison i David Holmgren a l’inici dels anys setanta, que pretenien controlar els excessos de la tecnologia aplicada.
Va més enllà de la tècnica agrícola i preconitza sistemes de construcció i fins i tot sistemes de vida de les persones Avui està força establerta arreu del món i el seu objectiu principal és establir sistemes estables en els hàbitats humans
plantilla
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de cartó, planxa, etc, retallada de manera que la seva figura i les seves dimensions corresponguin a les de la peça que hom vol obtenir i que, aplicada damunt la primera matèria de la dita peça (pedra, fusta, metall, etc), permet de donar-hi la forma i les dimensions adequades, en tallar-la, picar-la, etc, eventualment després de dibuixar-la.