Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Pasterze
Glacera
Glacera del Grossglockner, a Àustria.
Bé que en recessió des del 1856, és encara, amb 9 km de llarg i 1,60 km d’ample, la més gran del país
Aletsch
Glacera
Glacera d’Europa central als Alps Bernesos, Suïssa, considerada la més gran d’Europa (22 km long, 171 km 2
).
És alimentada pels circs dels Finsteraarhorn 4 274 m, de la Jungfrau 4 158 m i de l’Aletschhorn 4 195 m, les llengües dels quals s’uneixen a Concordia Platz La llengua resultant 2 km d’ample i 16 km de llarg davalla fins a l’Aletschwald, que és parc nacional L’Aletsch alimenta el Roine a través del seu afluent Massa Al seu peu hi ha els centres d’esports de Belalp i de Riederalp
peu de cabra
Oficis manuals
Eina del ferrer semblant a un martell de cap molt ample, emprada per aplanar el ferro en calent.
cap
Oficis manuals
Extrem més ample d’un martell, mall, etc, oposat a la pena, generalment de forma quadrada, rectangular o circular.
gavarrot
Oficis manuals
Tatxa, preferentment d’acer, de cap pla i ample, emprada principalment pels tapicers per a fermar la tela damunt la fusta.
corretjot
Oficis manuals
Fleix de ferro fins a 100 mm d’ample i 5 mm de gruix, que, entre altres aplicacions, era emprat per a construir els cèrcols de testa dels bocois grossos.
càntir
càntirs
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tot) i l’altre, més petit (galet), per a beure.
Serveix per a tenir-hi aigua o vi Habitualment són fets de terrissa, vidre o metall la terrissa d’alguns, per transpiració, permet de mantenir fresc el líquid que conté Als Països Catalans són d’ús freqüent i molt estès Hom en fabrica de terrissa negrosa a Verdú, a Esparreguera i a Vilafranca del Penedès de ceràmica policroma, sovint en forma de gall, a Agost i Manises Als segles XVII i XVIII hom en feia de vidre a Barcelona i a Mataró, de notable qualitat artística Els de metall, menys abundosos, són fets de llauna o d’aram
calafat
Oficis manuals
Eina de tall ample, en forma d’escarpra, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bota o de les taules de l’embarcació.
És anomenat també calador