Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
plaça

Porxos de la plaça Gran de Calaf
© CIC-Moià
Urbanisme
Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i porticades,…
ciutat lineal
Urbanisme
Aportació teòrica i pràctica del madrileny Arturo Soria y Mata (1844-1920), que concep una ciutat estesa en una sola dimensió, al llarg d’una via important de comunicació.
La idea original de Soria y Mata realitzada en part a la Ciudad Lineal de Madrid es referia a la línia del tramvia com a eix de 40 m d’ample, acompanyada d’una renglera doble de cases amb jardí sobre parcelles de 400 m 2 , només edificades en el 20%, com en una ciutat jardí En conjunt, proposava una xarxa de ciutats lineals que enllaçaria totes les ciutats europees La idea de la ciutat lineal, continuada per González del Castillo i Benoît-Lévy, fructificà amb noves realitzacions a l’URSS en els traçats de Volgograd i Magnitogorsk, Novosibirsk, sempre sobre una línia triple de comunicació riu…
peu de cabra
Oficis manuals
Eina del ferrer semblant a un martell de cap molt ample, emprada per aplanar el ferro en calent.
cap
Oficis manuals
Extrem més ample d’un martell, mall, etc, oposat a la pena, generalment de forma quadrada, rectangular o circular.
gavarrot
Oficis manuals
Tatxa, preferentment d’acer, de cap pla i ample, emprada principalment pels tapicers per a fermar la tela damunt la fusta.
ciutat jardí
Urbanisme
Teixit urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la.
El terme estricte, però, es refereix a la concepció de Sir Ebenezer Howard 1850-1928 expressada en Tomorrow, a Paceful Path to Real Reform 1898 i realitzada en part a Letchworth Garden City 1904, per B Parker i R Unwin i a Welwyn Garden City 1920, per L de Soissons Aquestes realitzacions es caracteritzen per l’ús de l’habitatge unifamiliar aïllat o en renglera, amb jardins al voltant, estructurat en forma de raïms de cases i amb un centre comercial representatiu Tanmateix, l’esquema teòric de Howard era circular, de 500 ha de superfície i capacitat per a 30 000 h, amb un parc…
corretjot
Oficis manuals
Fleix de ferro fins a 100 mm d’ample i 5 mm de gruix, que, entre altres aplicacions, era emprat per a construir els cèrcols de testa dels bocois grossos.
càntir

càntirs
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tot) i l’altre, més petit (galet), per a beure.
Serveix per a tenir-hi aigua o vi Habitualment són fets de terrissa, vidre o metall la terrissa d’alguns, per transpiració, permet de mantenir fresc el líquid que conté Als Països Catalans són d’ús freqüent i molt estès Hom en fabrica de terrissa negrosa a Verdú, a Esparreguera i a Vilafranca del Penedès de ceràmica policroma, sovint en forma de gall, a Agost i Manises Als segles XVII i XVIII hom en feia de vidre a Barcelona i a Mataró, de notable qualitat artística Els de metall, menys abundosos, són fets de llauna o d’aram
calafat
Oficis manuals
Eina de tall ample, en forma d’escarpra, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bota o de les taules de l’embarcació.
És anomenat també calador