Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
carretó
Oficis manuals
Aparell emprat pels esmolets, que consisteix en una mola, muntada en un bastiment de fusta, que hom fa girar per un joc de politges connectades a l’eix d’una roda motora que és accionada per un marxapeu.
Capgirat l’aparell, és convertit en una mena de carretó, d’on prové el nom
numerador
Oficis manuals
Instrument emprat per a estampar números sobre una superfície.
El més usual és el numerador progressiu , estri proveït d’un mànec a l’altre extrem del qual hi ha un dispositiu integrador que, a cada cop que hom dóna amb l’aparell sobre la superfície a marcar, fa augmentar en una unitat el número que componen les rodetes sobre la perifèria de les quals són inscrits en relleu els deu dígits, que prèviament un petit tampó ha entintat abans que no toquessin la dita superfície
forma d’estat
Dret
Tipus de relacions generals (excloses les penals, laborals i financeres i tributàries) existents entre els òrgans superiors de l’estat i els ciutadans.
Giren al voltant de tres variables la submissió o no de l’aparell estatal al dret com a mecanisme per a assegurar el respecte a un àmbit d’activitats personals i socials lliures d’ingerència estatal la participació o no del poble en la gestió i el control del poder públic estatal i la intervenció o no de l’estat en l’ordre econòmic i social amb l’objectiu o no de garantir unes condicions de vida mínimes per a tots els ciutadans
congreny
Oficis manuals
Aparell format essencialment de dues fustes amb forats que serveix per a prémer l’una contra l’altra dues posts encolades.
llum de soldar
Oficis manuals
Aparell manual de soldar que consisteix en un bufador que crema el combustible vaporitzat (butà, petroli, etc) procedent d’un petit dipòsit.
És utilitzat, especialment, pels lampistes i, en general, per a realitzar soldadures de baix punt de fusió
congreny
Oficis manuals
Aparell fet de dues barres amb forats i de tascons que serveix per a subjectar els cavalls, els muls, etc, per sotmetre’ls a determinades operacions o quan es resisteixen a ésser ferrats.
trepant

Trepant
© Dreamstime
Tecnologia
Oficis manuals
Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos materials sòlids i més o menys durs.
Alguns trepants, anomenats trepants de pit , són constituïts per una armadura proveïda d’un engranatge cònic que transmet, tot multiplicant-lo, el moviment d’una maneta accionada manualment a un portabroca i que té a l’extrem oposat una placa metàllica de forma adequada perquè qui hi treballa pugui recolzar-hi el pit, per tal d’assegurar la posició de l’eina i per produir l’avanç longitudinal Uns altres trepants, anomenats trepants de pistola , són proveïts d’un petit motor elèctric, tancat en un càrter que té, en un extrem, un agafador en forma d’empunyadura, i a l’altre extrem dona pas a l’…
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…
Dret 2019
Dret
La guerra jurídica lawfare El concepte guerra jurídica va estar de moda el 2019 Fa allusió a l’ús abusiu de l’ordenament jurídic per a castigar l’adversari polític intern o extern Tot i que el terme ja apareix en alguns escrits de les darreres dècades del segle XX, el concepte es va popularitzar a partir d’un assaig de Charles J Dunlap del 2001 en el qual es definia la lawfare , guerra jurídica, com ‘l’ús del dret com a arma de guerra’ El sentit originari del terme segons el va presentar Dunlap es referia a l’ús del dret internacional públic i, en concret, del dret internacional…