Resultats de la cerca

Es mostren 454 resultats

tornejar

Tecnologia
Oficis manuals
Afaiçonar (quelcom) en el torn.
Gran enciclopèdia catalana

burí

Burins per a gravació de fusta, a l’esquerra, i per a gravació de metalls, a la dreta

© Fototeca.cat

Oficis manuals
Mena de cisell, prim, en forma de bisell per un extrem i proveït d’un mànec per l’altre que, en ésser percudit, permet que amb la punta hom faci incisions més o menys profundes sobre una superfície de metall, pedra o fusta.
És l’eina que utilitzen els gravadors per a traçar sobre les planxes els dibuixos, gràfics o inscripcions que després seran reproduïts sobre el paper
Gran enciclopèdia catalana

pany

A l’esquerra, pany de cop i de clau on la pala de la clau acciona una gorja; a la dreta, esquema d’un pany de seguretat de pius horitzontals i dos pestells verticals

© Fototeca.cat

Oficis manuals
Dispositiu de fixació d’una peça o un element mòbil (com una porta, un calaix, la barra d’un cadenat, la barra de direcció d’un automòbil, etc) a un altre element fix respecte al primer (el bastiment, el buc, la caixa, el suport del pany, etc, respectivament), de manera que per a alliberar l’element mòbil immobilitzat cal fer obrar el mecanisme del dispositiu, normalment amb la clau corresponent.
En general, les parts constituents d’un pany són la caixa o el pany pròpiament dit, que conté un o més pestells o llisquets i el mecanisme d’accionament, el tancador o els tancadors, on són introduïts els pestells, i la clau L’accionament del pestell pot ésser efectuat directament per la clau clau de balda o clau de dent, tant la de metxó com la foradada o pel moviment de les guardes clau de figura, dels pius clau de serreta, tant la plana com l’estriada o de les gorges clau de gorges En alguns panys, com els de les portes metàlliques enrotllables, són accionats simultàniament dos pestells…
Gran enciclopèdia catalana

molí d’aigua

Molí d’aigua, a Alsàcia

© Fototeca.cat

Tecnologia
Oficis manuals
Molí que funciona per l’acció de l’aigua damunt una roda armada de pales.
Gran enciclopèdia catalana

tintorer | tintorera

Còpia de la icona més antiga coneguda de Sant Maurici (segle XVI), patró dels tintorers, conservada a la seu del gremi a Barcelona

© Lluís Cortada

Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el…
Gran enciclopèdia catalana

molí paperer

Interior del molí paperer de Sant Oleguer, a l’interior del qual encara es conserven les rodes

© Fototeca.cat - G. Serra

Química
Tecnologia
Oficis manuals
Molí que serveix per a trinxar els draps dels quals hom fa la pasta de paper.
Gran enciclopèdia catalana

molí

Antic molí a Enkhuizen, als Països Baixos

© M. Pujol i R. Poyato

Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins…
Gran enciclopèdia catalana

rivet

Samarreta blanca amb rivets a les mànigues i el coll

Oficis manuals
Cinta amb què es guarneix i es reforça la vora d’una roba, d’un calçat.
Gran enciclopèdia catalana

castanyera

Castanyera a la plaça Vella de Terrassa (1931)

Rafel Arózteguii

Oficis manuals
Dona que torra i ven castanyes pels carrers.
Gran enciclopèdia catalana

tascó

Lle del tascó (P, potència o força aplicada per a esberlar el material; R, resistència o froces de cogesió del material; b i c, base i costat del tascó, respectivament)

© Fototeca.cat

Oficis manuals
Peça de fusta, de ferro, etc, en forma de prisma la base del qual és un triangle generalment isòsceles amb l’angle diferent molt agut, de manera que dues de les seves cares oposades formen un angle díedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, etc, per a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en un interstici, etc.
Gran enciclopèdia catalana